Spoilers?? És història!
‘Molt bé, comencem de nou’! Amb aquestes paraules ens rep la veu de l’agent Murphy a l’inici de la segona temporada, recordant-nos que ell és el narrador de la història en un format que agrada molt a l’espectador, ja que ens interpel·la directament i ens endinsa immediatament en l’acció. Sense cap més presentació i en una perfecta combinació de imatges d’arxiu, imatges de la primera temporada i la veu en off de Murphy, ens posen en situació amb un resum de tot el que va passar fins a l’espectacular escapada de Pablo Escobar de ‘La Catedral’.
Si l’arc argumental de la primera temporada de Narcos engloba uns 10 anys de la vida d’Escobar, des que es converteix en el rei indiscutible del tràfic de cocaïna creant i liderant el càrtel de Medellín fins a la seva sorprenent fugida de ‘La Catedral’, en la segona es centra en un període de tan sols uns mesos, que van des de la fugida de Pablo de la ‘presó’, la intensa recerca d’‘El Bloque de Búsqueda’, fins a la captura final per les autoritats.
El salt entre la primera i la segona temporada es converteix també en un salt de gènere, ja que mentre que la primera temporada se centra en l’èpica i l’estètica d’una típica trama de bandes, la segona es converteix en un trepidant thriller de persecució, escoltes telefòniques, i col·laboracions legalment qüestionables que tenen una sola finalitat. Tothom està buscant Pablo i l’única possibilitat és caçar-lo.
Pablo Escobar mai es deixarà capturar, sempre ha dit que ‘mejor una tumba en Colombia que una celda en Estados Unidos‘; per tant, comença una fugida sense descans de salvatges conseqüències en què va deixant un rastre de sang al seu pas.
L’espectador ja està situat i totalment entregat i preparat per veure com es desenvolupen els esdeveniments que ens portaran a la mort d’Escobar. Sí, la mort de Pablo Escobar no és cap spoiler, és senzillament història, i per això la importància de la segona temporada no està en QUÈ va passar, sinó en COM va passar.
En la nova tanda de capítols la sèrie aprofundeix més en la psique dels personatges, ja que en una batalla sense treva d’aquestes característiques ni els bons són tan sants ni els dolents són tan malvats, tot és qüestió de matisos, de doble moral, de botxins i víctimes. És fascinant la feina dels guionistes per aconseguir que, malgrat saber que és un monstre, empatitzem amb Escobar; volem que el matin, SÍ, però també somriem divertidament cada vegada que s’escapa. Entrem en el joc que ens proposen. Admirem el coratge del president Gaviria, aplaudim sense complexos el coronel Carrillo, coneixem millor el funcionament intern de la DEA i la nova ‘jefa’ (?) Messina i adorem els seu dos agents. Murphy i sobretot Javi Peña passen de ser espectadors i narradors de l’aventura a participar activament i de vegades perillosament en la persecució sense descans del famós narco.
Entren en joc nous secundaris que tenen un paper rellevant en el desenllaç de la captura, com ara la venjativa Judy Moncada, els antics aliats de Pablo Escobar del càrtel de Cali i els germans Castaño (guerrillers que combatien el comunisme al bell mig de la selva), que s’alien entre ells creant el grup de ‘Los Pepes’(Los Perseguidos por Pablo Escobar) per destronar el conegut com ‘El Robin Hood paisa’ atacant des de tots els fronts possibles. A poc a poc van caient els aliats i protectors de Pablo, i el seu imperi es va enfonsant. Veiem com van caient un per un els seus homes de confiança i descobrim el xofer de Pablo, el fidel Limón, el sicari que va acompanyar el ‘Patrón‘ fins al final.
Tot i les crítiques inicials pel fet de triar un actor brasiler per fer el paper del colombià més famós de la història i les queixes pel seu accent, Wagner Moura ha estat el descobriment més important de Narcos. Moura aconsegueix una aproximació excèntrica i creïble aEscobar, amb un identificable deix en la parla i gestos molt marcats. L’actor ha centrat la seva actuació no en grans discursos i al·locucions, sinó bàsicament en la comunicació no verbal, mostrant una evident immersió en el personatge i dotant-lo d’una gran profunditat. Aconseguint mostrar la cara més humana i familiar del diable, la seva generositat amb els mes desfavorits, ensenyant-nos l’origen de les motivacions del narco explicant el fet que de vegades una persona actua, en bona mesura, segons les circumstàncies que li han tocat.
Rodada amb un llenguatge molt cinematogràfic, una fotografia esplèndida i trepidants escenes de persecucions pels carrers de Medellín i Bogotà , amb un gran protagonista i un bon planter actoral, Narcos és droga dura que t’enganxa de mala manera a la història de l’ascens i la caiguda d’Escobar, del càrtel de Medellín, de la persecució de la DEA i de la importància que va tenir en la política i en les relacions comercials internacionals.
Narcos ha sigut la història viva de Pablo Escobar i ell fins aquí ha arribat, però els creadors saben que mentre hi hagi narcotràfic ells tenen material per anar ampliant l’univers de la sèrie, i de moment ja s’han assegurat la continuïtat amb la renovació per una tercera i quarta temporada.
I aquí tenim el Pablo Escobar més adorable que corre per la xarxa:
https://www.youtube.com/watch?v=VOPaFHtMubc
*No em puc acomiadar sense esmentar el ric argot colombià/Escobar, que ha omplert de malparidos, hijoeputas i gonorreas les converses més serièfiles de tot bon bastard.
Plata o Pablo.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu