Baskin s’estrena aquesta setmana amb expectatives molt baixes. És el primer film de Can Evrenol, explica una història tòpica de monstres i té ingredients copiats de Lucio Fulci i Nightmare of Elm Street a la Turquia d’ Erdoğan. Podria acabar aquí mateix (estalvieu-vos pagar l’ entrada), però em dedicaré a fer una llista dels films frikis turcs de gènere turksplotation que hauríeu de veure per compensar la decepció que ens provoca Baskin. Comencem:
1) Turist Ömer Uzay Yolunda (1973)
L’ Star Trek turc roba música i imatges del primer episodi original de la sèrie estrenat el 8 de setembre de 1966. The Trap Man, amb un toc de paròdia evident: Mr. Spock és Mr. Spak i Captain Kirk és Kaptan Körk. Apareix una màquina del temps, androides amb banyadors de pell de lleopard, runes turques, dones banyades d’or com a Golden Eye i un monstre que llença foc amb una disfressa groga ben barata. Amb parts memorables copiades de la sèrie original, el film es torna avorrit a migmetratge, tot i que el recomano amb fervor.
2) Dev Adam (1973)
Amb una de les escenes introductòries més violentes del cinema turc (una dona enterrada a la platja és destrossada per l’èlix d’una barca) Dev Adam és un gran film friki amb títols de crèdit enganxats sobre cartolines de colors i un Spiderman assassí àlter ego de Dr. Phibes amb màscara rosa i disfressa de color verd oliva.
El film, bizarro a més no poder, està farcit d’escenes gore com la d’una víctima que és torturada amb una rata i un tub de plàstic molts anys abans que Bret Easton Ellis fes una cosa similar a American Psycho. Les coreografies amb baralles costants ens recorden als films de Kun Fú dels 70 però també hi ha un munt d’escenes de sexe (a veure si aprens senyor, Erdoğan), un Lex Luthor amb americana vermella i tot un episodi dedicat a la dutxa de Psicosi amb l’ Spider turc fent de Norman Bates.
L’heroi i salvador del caos que salva el món de les urpes d’Spiderman? Captain America amb pijama que, geperut i baixet és tan àgil com la meva veïna de 98 anys. Una gran joia per passar-la al Truffaut com aperitiu a una retrospectiva del cinema d’ Agnes Varda.
3) Süpermen dönüyor (1979)
El títol, que en turc vol dir “Superman Returns”, es va avançar a la magnífica pel·lícula dirigida per Bryan Singer el 2006 amb un resultat desastrós. És el pitjor film del gènere turksplotation, ja que toca el mite del primer superheroi inventat sobre la capa de la terra que és Superman.
El film segueix el mateix paràmetre que els anteriors. Copia la música de John Williams – tot i que només a algunes escenes- i crea uns títols de crèdit amb cartolines que fins i tot el meu fill les faria millor. El Superman és un paio famèlic amb ulls blaus molt semblant a Mortadelo i quan vola es poden veure les cordes que l’aguanten sobre un llençol blau. No us perdeu l’escena dels dos trens a punt de xocar amb una de les cinematografies més impresentables de la història del cinema. Val la pena si teniu ganes de posar-vos de mala llet amb rapidesa.
4) Drakula İstanbul’da (1953)
La versió de Dràcula a la turca no és un film dolent. Va ser rodada el 1953 en blanc i negre i no està basada en la novel·la de Bram Stoker sino en el llibre The Boivode with the Stakes d’Ali Riza Seyfi, una versió turca del vampirisme de 1928. És el primer film que ensenya els ullals del vampir- l’original de Bela Lugosi els amagava- i l’atmosfera i el monstre en sí fan por encara que no ajudin molt la resta de personatges massa insípids per una producció d’aquestes característiques.
5) Şeytan (1974)
L’exorcista d’Istanbul és un altre rip off de l’original de William Friedkin. Sense vergonya, el director roba el tema arxiconegut de la banda sonora original de Mike Olfield i el col·loca cada cinc minuts de metratge. Les escenes de la Linda Blair turca vomitant i amb la cara verda plena de cicatrius són gratament bones. Tenim moments que podem veure en Şeytan els films menys coneguts de Lucio Fulci. Per mi és la meva preferida i la recomano per quan tingueu un sopar familiar de Nadal i voleu quedar com uns senyors.
Ja hem acabat. Pels que sabeu més em direu que m’he deixat el film del Rambo turc, el de James Bond turc, el del Mag d’ Oz turc, el d’ Star Wars turc, el de l’ ET turc o el del Batman turc. Nois, no us puc ajudar. Ja les veuré quan tingui una mica de temps. Oh, i m’oblidava, Kilink Istabul’da (1967) també és curiosa, ja que va d’un esquelet assassí que lluita contra un Superman disfressat amb caputxa de Batman.
I resulta que jo venia aquí a parlar de l’ estrena de Baskin. Deu ser l’edat…
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo