Menú de navegació+

‘Black mirror’ S03E03: ‘Shut up and dance’, mans quietes!

Publicat el 2 novembre, 2016 per a Sèries |

A+ | a-

blackmirrorshutupanddance01Amics, coneguts, llegits i passavolants, qui de vosaltres no s’ha remenat amb intensitat creixent el piu davant d’un ordinador mentre observàveu imatges de gent amb poca roba fent coses que us poden enviar, segons algunes fonts, directament a l’infern, i segons unes altres, provocar lesions terminals a les cervicals? Us penseu que la vostra mà dreta (és la dreta?) pot anar amunt i avall com un coixinet lubricat sense que hi hagi conseqüències? A internet us controlen, sobretot quan aneu a petar ─sense voler, esclar─ a webs que inclouen aquestes lletres i per aquest ordre: P, O, R, i N.

Em direu que no hi ha res de dolent a donar aire i vida al melindro, sobretot en etapes de sequera màxima, però quan Els Bastards ens posem a buscar al nostre disc dur el vostre trànsit al plaer carnal més pecaminós, segur que vindreu a nosaltres per reclamar que esborrem per a l’eternitat uns segons (o minuts?) que conclouen amb un vessament perillós per al vostre portàtil (recordeu de protegir-lo).

black-mirror-shut-up-and-dance-3Aquesta és la qüestió. Com és que una activitat, que com diu l’Hector ─l’estimat Bronn de Game of thrones fins i tot el Papa de Roma la deu executar amb precisió divina, ens pot destruir per dins només perquè un simpàtic trol o hacker ens amenaça de fer arribar les imatges als nostres familiars i amics? Tots sabem que ells, a més, es passen la vida fent el mateix i probablement a totes hores. La resposta és la culpa, esclar; una culpa que portem a dins com un xip que ve de fàbrica (això donaria per un altre episodi).

El jove adolescent Kenny, excel·lentment retrat com un loser freak d’un film de Ken Loach sobre un suburbi anglès, comet l’única distracció de seguretat que un passerell com jo té clar que no ha d’oblidar quan està davant d’un ordinador: tapar la webcam. I és aquí quan Black mirror ─el déu que controla el destí dels personatges─ és despietat. Una vegada la culpa et bloqueja i l’horror pel «què diran» destrueix les teves defenses, ja ets un titella.

Això és Shut up and dance, un episodi quotidià; tan real que avui mateix he llegit una notícia en què s’explica que un alt directiu ha estat expulsat d’una empresa perquè s’ha fet viral un vídeo d’ell mateix i una treballadora donant-t’ho tot sobre una cadira a l’oficina. Potser això milloraria el rendiment de tots dos a l’empresa, però encara no hem arribat a aquest estadi de comprensió de les necessitats humanes.

trollEl  perill que s’exposa, doncs, no és sobre una tecnologia o ciència del futur, com en altres episodis, sinó sobre els perills d’ara mateix, mentre navegueu innocentment per la xarxa, fins i tot ara i aquí mateix. Hi ha un bielorús que ens paga milions per hackejar els nostres lectors. No accediu a www.elsbastards.cat, no és un web segur.

Sorry!

 

 

Lluís Simon

Autor: Lluís Simon

Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.