Hi ha formats que neixen per ser injuriats, la televisió n’és un. Va néixer i se la va considerar un mitjà de masses, alienador, d’escassa qualitat i que s’apartava dels estàndards culturals acceptables. La injúria ha estat tal, que a l’inici d’aquesta edat d’or de la ficció televisiva que vivim ara, HBO es va promocionar amb l’eslògan «It’s not TV, it’s HBO», nosaltres fem una cosa diferent. Ara HBO és un espai de creació artística reconegut i treballar amb ells dóna un prestigi. El prestigi que ara tindran Katja Blichfeld i Ben Sinclair per la sèrie High maintenance, un remake per a televisió de la websèrie amb el mateix nom i creada pels mateixos Blichfeld i Sinclair, produïda per Vimeo el 2012. Les websèries, per molt que se’ls donin Ondas com a Les coses grans o que tinguin l’èxit de High maintenance o Horace and Pete, encara són tractades injustament com a productes menors. HBO surt al rescat per posar fi a la injustícia.
Aquest humil bastard us ha de reconèixer que no ha vist la versió web de la sèrie i per tant no pot fer allò que queda tan bé en determinats cercles crítics (si és que encara n’hi ha) de dir que la primera versió era la millor, la versió moderna d’«a mi em va agradar més el llibre», i per tant parlaré dels capítols que he vist d’aquesta comèdia que segueix les petjades del nou humor televisiu que s’aparta de la sitcom de decorats i riures enllaunats que tan bé exemplifiquen Louie, Master of none, Curb your entusiasm o Better things.
La sèrie segueix un repartidor de marihuana anònim anomenat The Guy (El Tio) ─correctora, les mans quietes─, interpretat per Sinclair (cocreador de la sèrie). A El Tio, un hipster de barba llarga i aparença descuidada, el veiem amb una bicicleta recorrent Nova York i lliurant comandes. A través d’ell coneixem diferents grups de personatges que tenen en comú que tots esperen que arribi el cànnabis. Així doncs la sèrie juga amb l’habilitat de convertir el personatge principal en un fil conductor per explicar diferents històries que passen a Nova York, The Guy és l’excusa per entrar a les cases. Aquesta varietat d’històries i personatges, les bones interpretacions, la contenció del personatge principal, la gran habilitat narrativa dels creadors, l’absència de moralisme sobrer al voltant del consum de drogues i l’humor contingut fan que aquesta sèrie sigui una de les sorpreses positives d’aquesta tornada postestival.
Si no heu vist la primera versió, no us perdeu aquesta, us ho passareu bé.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta