Miquel Barceló, en la xerrada sobre ciència-ficció organitzada pel festival Acocollona’t, recomanava anar en compte amb la nostàlgia, perquè pot ser traïdora i no deixar-nos pensar racionalment. Té tota la raó. Acceptem que els records d’infantesa i joventut estan carregats d’emocions, normalment primàries, sense enteniment ni raciocini. Per això ens agrada la nostàlgia que va lligada al terror, a la por més natural, aquella que no ens deixava dormir a els nits, aquella que quan agafàvem el son ens martiritzava amb escenes horroroses, aquella por que ens feia tancar els ulls davant la pantalla. La por, primer literària i després cinematogràfica, dels nascuts a la dècada dels setanta va lligada indiscutiblement a Stephen King. Només cal recordar uns quants títols per demostrar-ho: Carrie, Els nens de les panotxes, Christine, IT, Cujo. Totes esgarrifoses.
Més enllà dels nostre passat i la relació amb el terror, m’agradaria parlar un moment de les llegendes urbanes. Quan una obra de terror comença amb la frase «Basada en fets reals» ja predisposa l’espectador, o lector, a tenir una mica més de por, perquè el que passarà també li pot arribar a passar a ell. Les llegendes urbanes també han anat evolucionant durant els últims anys i ara en trobem una mostra a les xarxes socials amb el sobrenom de creepypastas. Normalment comencen en alguna pàgina d’intercanvi d’idees, tipus fòrum, en què cada interlocutor completa la història o crea vídeos o fotografies, que complementen la idea original. Una de les més famoses dels darrers temps és Candle cove, que van encetar uns quants usuaris d’una pàgina que asseguraven que havien vist una sèrie de pirates durant la infància, que els generava molta por. La història va avançant amb nous detalls com ara, per exemple, que aquesta sèrie no es pot trobar enlloc, que es programava a diversos canals i a diferents hores o que els adults deien que els nens miraven la televisió però no es veia res, la pantalla estava nevada i prou.
Aquesta creepypasta és el fil argumental de la nova sèrie de Syfy, Channel Zero, creada per Nick Antosca (Hannibal ─la sèrie─, The forest), que també fa servir part de l’univers Stephen King, amb referències clares les seves novel·les més emblemàtiques. Tal com passava a IT, els adults han viscut una experiència traumàtica durant l’adolescència i han de reviure l’horror, ja que els nens del poble tornen a veure la sèrie Candle cove a la televisió. Uns nens que, com a Els nens de les panotxes o a Quién puede matar a un niño, no tenen pietat dels adults i els comencen a aniquilar perquè no descobreixin el seu secret. Després de veure els primers capítols no puc deixar Channel Zero perquè la nostàlgia és perversa, encara que la raó em digui que el personatge creat a partir de dents infantils que hi apareix no és real, la por i el misteri m’han enganxat.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1