Els amants de l’univers Harry Potter estarem sempre agraïts a Warner per haver-nos regalat una franquícia cinematogràfica que ha sabut, no només captar l’essència literària de J.K. Rowling, sinó també irradiar-ne la màgia. Conclosa la saga basada en els set llibres, només ens restava continuar asseguts esperant que algun dia, com passa amb Star Wars o els superherois Marvel i DC, s’anunciés una seqüela. El regal, però, ha estat un altre, i el que ningú no s’imaginava és que això succeiria en tan poc temps, i tampoc que seria a través d’una preqüela que també té molt de spin off. Anem bé, millor que un coi de reboot.
El protagonista d’aquesta nova sèrie, titulada Animals fantàstics i on trobar-los, és ni més ni menys que Newton Artemis Fido Scamander, més conegut entre nosaltres per Newt Scamander. I, llevat que sigueu un freaky hardcore d’aquest món, no sabreu que parlem d’un personatge nascut a finals del segle XIX i que la seva estranya afició, cuidar i col·leccionar criatures fantàstiques (similar a la de Hagrid), li ve donada perquè la seva mare era criadora d’hipogrifs. Com tot mag, va ingressar a l’escola de màgia Hogwarts, malgrat que, com s’avança en la pel·lícula, en va ser expulsat per algun desagradable incident que, de ben segur, se’ns revelarà més endavant. Perquè, com ja deveu saber, aquesta només és la primera d’una sèrie de cinc pel·lícules en què l’univers potterià s’expandirà fins a límits que ni ens podem imaginar. Com l’univers d’animals fantàstics que pul·lularan per la pantalla, com es podia esperar d’aquest autèntic Noè que corre pel món amb una maleta portàtil amb més capacitat que l’arca bíblica.
Vista la primera entrega, la majoria concidirem que s’ha fet una molt bona feina i que el guió, supervisat per la mateixa Rowling, funciona. No debades s’ha volgut assegurar el tret donant les regnes de la direcció a David Yates, responsable de les últimes entregues de la saga. Aquí es confirma que la seva progressió ha estat ascendent, encara que tampoc ell arribarà a les quotes aconseguides per Alfonso Cuarón en la magistral Harry Potter i el pres d’Azkaban. Tot flueix amb naturalitat i els espectadors ens deixem portar fins a un final millorable, rotllo Marvel, en què ens trobem amb el ja inevitable enfrontament entre les forces del bé i del mal, tot devastant una ciutat perquè si no de què viurien els creadors d’efectes visuals (zzzzzzzzz….). No és Harry Potter però manté l’encant màgic.
I sobre Eddie Redmayne, només dir que encaixa a la perfecció en el paper protagonista, fins i tot els seus detectables tics interpretatius. També és cert que l’acompanyen una encantadora Katherine Waterston i un divertit Dan Fogler, així com altres secundaris de luxe, amb una aparició final estel·lar que no desvelarem aquí.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn