Entendre la complexitat de la cultura i la societat japonesa és una tasca quasi impossible per a un occidental i encara més complicada si has nascut a la Garrotxa profunda i no t’agrada agafar avions. Des de la distància ens pot ajudar el cinema, sobretot si ens fixem en tres mestres com Akira Kurosawa, Yasijirô Ozu i Hirokazu Koreeda. Tots ells ens han mostrat una part de la història nipona, fixant-se en les tradicions però situant la mirada en les relacions humanes dels personatges que apareixen als seus films. Evidentment no en puc escollir un per sobre dels altres, per mi són dels millors directors del món. Per parlar de la nova sèrie de Netflix necessito centrar-me en Ozu, per raons més que òbvies.
Midnight Diner: Tokyo Stories, si ens fixem en el títol en anglès, i Restaurante de medianoche: Historias de Tokio, en castellà, ens ensenya la vida dels clients d’un restaurant atípic a les nostres contrades, ja que obre de la mitjanit a les set del matí. A la carta només hi té un plat cada nit, però el xef cuinarà tot allò que els clients demanen amb una condició, que tingui els ingredients o que els hi portin. A partir d’aquesta premissa veiem com tota la societat japonesa queda reflectida en els personatges nocturns que aniran tastant els exquisits plats del Mestre. En això hi veiem la influència del gran Ozu, en les converses al voltant de la barra d’un bar, mentre les paraules van fluint gràcies, en part, al sake i la cervesa, i les relacions de persones desconegudes que s’ajuden, que interaccionen i acaben participant activament en la vida dels altres. Les temàtiques principals de l’univers Ozu també hi estan presents: l’amor, el sexe, la soledat, la fidelitat, la família, el joc, l’alcohol, la tradició, la paternitat, la vellesa; en definitiva, la vida.
Cada capítol de la sèrie dura vint-i-cinc minuts i les històries comencen i acaben. El nexe comú són el bar i el propietari, que es converteix en la veu de la consciència, en el coach, en el germà, l’assessor, però sobretot en l’artista que, a partir de grans ingredients i una acurada cuina, emocionarà els seus clients. No us perdeu el moment final, en què ens expliquen breument la recepta del dia i els actors s’acomiaden de nosaltres. Netflix n’ha fet una temporada nova aquest 2016, tot i que anteriorment ja s’havia fet en la televisió japonesa tres temporades, durant els anys 2009, 2011 i 2014. Repeteixen l’actor principal (Kaoru Kobayashi) i el director que més hi ha participat (Joji Matsuoka); ambdós van fer també una pel·lícula basada en la sèrie l’any 2014. Si sou d’aquells que us agrada el cinema japonès i la vida a Tòquio, aquesta és la vostra sèrie. El contrast entre una de les capitals més poblades del món, amb una lluminositat espectacular, com es veu en la introducció de cada capítol, i la sobrietat del bar, situat en un carreró poc transitat, i encara menys a la nit, fan de Shinya Shokudô (títol en japonès) un oasi entre la sobreproducció televisiva.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1