Elisabeth Kübler Ross va ser una metgessa especialista en acompanyament al final de la vida. A partir de converses amb els seus pacients va escriure tractats i llibres que encara continuen vigents, explica el procés de dol anticipat de les persones malaltes i del dol posterior del familiars i amics. Algunes de les persones vivien experiències properes a la mort, és a dir que semblava que abandonaven aquest món però revivien de manera espontània. Els hi preguntava com se sentien després de l’experiència, si havien vist alguna cosa o si recordaven si havien anat a algun lloc. Des de les religions ens han donat alguna explicació del que hi ha a l’altre costat de la porta, però necessitem fe per creure-hi i d’això, els científics, en tenen poca. Deixem la vida real i anem al cinema, que és el que ens diverteix. Aquest tema s’ha tractat de diverses maneres i moltes amb resultat satisfactori, com per exemple l’aventura juvenil Flatiners (1990), dirigida per Joel Schumacher, i amb un planter molt prometedor (Kiefer Sutherland, Julia Roberts, Kevin Bacon) que interpretaven uns joves estudiants de medicina que volien viatjar a l’altre costat. Ja al segle XXI dues mirades diferents sobre el tema, la terrorífica Martyrs (2008), que considerava que el patiment durant el procés de mort portava a la plenitud i a convertir-nos en àngels, i la dramàtica Hereafter (2010), de Clint Eastwood, amb Matt Damon en el paper d’un vident que parla amb els morts i Cecile DeFrance, que després d’una experiència propera a la mort comença a patir canvis importants.
Si agafem aquests tres films i el treball de la Kübler-Ross, hi donem un toc de modernitat i de dramatisme just, tenim la sèrie The OA. Creada i dirigida per Zal Batmanglij, és una sèrie de vuit capítols interpretada per Brit Marling, que ja havia treballat amb el director als seus dos únics projectes cinematogràfics (Sound of my voice i The east), tot i que el seu paper més recordat és a Another earth, de Mike Cahill. Amb tot el que us he explicat ja podríeu endevinar la sinopsi, un científic vol descobrir què hi ha després de la vida, per poder tranquil·litzar la humanitat i que la gent gaudeixi més de tot plegat, sense tenir por del futur. Per això segresta persones que han tingut experiències properes a la mort, fins que una d’elles s’escapa i forma un grup per poder salvar els altres. Més enllà de la trama, que per si sola ja enganxa, el més espectacular de la sèrie de Netflix és la capacitat d’anar ensenyant el que és just i necessari per crear un clima intrigant, i generar expectatives que varien sobre la marxa i ens aboquen a un últim episodi senzillament espectacular que tanca la història amb tanta brillantor que només desitjo que no s’inventin una segona temporada. Realment acabar l’any amb The OA és un gran plaer, i per això va directament a la meva llista de les deu millors del 2016 per mèrits propis.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1