Els spoilers han tingut dos moments històrics i un parell d’accepcions principals. Abans de la febrada de les sèries, els spoilers eren una mena d’alerons que els cotxes solien portar, més sovint a la part davantera que a la posterior, per facilitar que el cotxe s’arrapés a terra i evitar que s’aixequés i voleiés quan agafava altes velocitats. Spoilers i alerons són peces dels cotxes tunejats, amb elegància o extravagància.
Quan van irrompre les sèries, una nova accepció de spoiler va tenir un ús social encara més extens. Va esdevenir una de les paraules favorites dels modernets, usuaris de xarxes socials i serieaddictes, des del món analògic fins a a l’univers cibernètic.
He observat la preocupació cada cop més general dels seguidors de sèries pels spoilers, això de revelar elements de la trama, una mort, una sorpresa, un gir argumental o l’inevitable final. Qualsevol comentari innocent pot ser considerat un spoiler, una aixafada de guitarra, un ciri trencat o, fins i tot, un acte funest o de bocamoll que esguerra una il·lusió.
Tenen data de caducitat els spoilers? Són condemnables? Fins quan? S’han de mantenir en secret per a les generacions futures?
Us heu aturat mai a pensar que els grans referents del món de la ficció, literària o cinematogràfica, són spoilers? L’episodi dels gegants/molins del Quixot, què són? Ara són un referent universal i una explicació de la bogeria?
I el final de L’Imperi contraataca? És just que es facin samarretes amb la imatge d’en Luke Skywalker i en Darth Vader amb la frase “I am your father“???!!! Els integristes de l’spoiler s’haurien de posar les mans al cap i defensar a capa Jedi i espasa làser que, d’això, no se’n fes difusió, perquè cada dia neix un nou friqui condemnat a veure 500 vegades tota la saga clàssica.
Soc dels que penso que no els fa cap mal saber-ho, al contrari, la primera vegada és el desig de veure una obra mestra i una seqüència fonamental de la història del cinema modern. Creieu que els farà algun mal tornar a celebrar amb en Han Solo que la Princesa Leia i en Luke siguin germans?
Per tot plegat, penso que les bones crítiques han de tenir spoilers, no per destruir la il·lusió, sinó més aviat per despertar el desig i córrer per anar a veure una obra.
Recordeu quan en Clint/Callahan diu “Go ahead, make my day!“. L’important és l’escena, el quadre, la interpretació.
Veig almenys una vegada a l’any Que bonic que és viure. A part de descobrir-hi nous detalls cada cop que la veig, m’espero amb molta emoció, no ja el final, sinó cada seqüència.
No sé quantes vegades he vist les obres mestres de John Ford Searchers (Centaures del desert), The Man Who Shot Liberty Valance (L’home que va matar Liberty Valance), amb un dels finals més importants per explicar la veritat, la mentida i la llegenda en la història.
Quantes vegades no fem trobades per revisitar pel·lícules? Compartim i anticipem spoilers amb emoció.
Per tot plegat, creieu que és el més important el coneixement o desconeixement d’un cop d’efecte, o d’una sorpresa o d’un gir inesperat?
Per tot plegat, penso que donar massa importància als spoilers és considerar efímera una obra, com si res més fos important que el detall d’un episodi: el relat, la posada en escena, les interpretacions. Quan assumim l’obra completa, la mort d’un personatge en un determinat moment s’assumeix dins la magnitud i la importància de l’obra com un fet fonamental, però parcial o, fins i tot, anecdòtic.
L’important és l’obra sencera, amics! I no pas un detallet que alguns recordaran i d’altres oblidaran.
Quin final us agrada més?
Aquest de Gabriel García Márquez:
“Sin embargo, antes de llegar al verso final ya había comprendido que no saldría jamás de ese cuarto, pues estaba previsto que la ciudad de los espejos (o los espejismos) sería arrasada por el viento y desterrada de la memoria de los hombres en el instante en que Aureliano Babilonia acabara de descifrar los pergaminos, y que todo lo escrito en ellos era irrepetible desde siempre y para siempre porque las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una segunda oportunidad sobre la tierra…“
O aquest tan apocalíptic?
“Adverteixo solemnement a tots els qui escoltin la profecia d’aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d’ell les plagues escrites en aquest llibre, i si algú en treu cap paraula, Déu li traurà la seva part de l’arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit. El qui dona testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.»
Amén! Vine, Senyor Jesús!
Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.”
Coming soon… En un proper capítol parlaré de… la planificació.
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos