Totes les preocupacions mundanes que teniu ja les podeu aparcar, no cal que patiu ni per la independència, ni pel canvi climàtic, ni pels refugiats, ni pel Barça, ni per la salut, ni per res de res de res de res! El món s’acaba! I s’acabarà malament, ja us ho puc assegurar. He vist el futur. No he hagut d’anar més enllà de Saturn ni agafar el DeLorian, no m’ha calgut. El futur és negre, més ben dit gris, té unes potes petites, bigoti, dents esmolades, cua llarga i es belluga ràpidament pertot arreu. El futur és una rata, milions de rates. A Nova York n’hi ha una per habitant, com a mínim. Es creu que superen els deu milions. El Katrina va convertir Nova Orleans en el paradís de les rates, per això els investigadors les estudien per determinar quina malaltia transmetran als humans en el futur, no pas per poder-la prevenir sinó per eradicar-la quan aparegui. A l’Índia han de sortir de cacera brigades d’exterminadors nocturs perquè si no les malalties s’estenen de manera exponencial. A Cambotja les rates vives són venudes al Vietnam. Al Regne Unit tenen un mètode molt peculiar per caçar-les, tot i que saben que no podran acabar mai amb elles. Ja ho veieu, d’aquesta no ens en salva ni Súper Ratón!
Deveu pensar d’on he tret tota aquesta informació, potser us imagineu que tinc contactes amb la CIA o amb la TIA. Doncs no! Tot això i més ho explica el magnífic documental Rats, dirigit per Morgan Spurlock (Super Size Me, 2004) i que podeu veure a Netflix. Rats té la capacitat d’enganxar-te des del primer instant, després no pots parar de mirar, tot i que en algun moment desitjaries apartar la mirada de la pantalla, la tensió que genera i el muntatge trepidant no ens permet descansar ni un instant. El documental està estructurat com si es tractés d’un film d’acció, comencem amb un personatge que serà el fil conductor, un ex-exterminador un pèl sobrat que es presenta com el Chuck Norris antirates, com un Terminator que ho ha vist tot i que acaba reconeixent que no podem guanyar, que des del començament tenim la batalla perduda contra les rates. A partir d’aquí anem veient la relació que tenim amb aquests animals en diferents indrets del món, fins a la reflexió final que no és gens optimista. Jo de vosaltres no em perdria Rats, si teniu bon estómac i curiositat, esclar.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=fUPAFyPYU1Q” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1