Hi ha passions que donen peu a grans debats. I no, no parlem de futbol. En cinema, a banda de si La La Land sí o La La Land no, un dels que encenen més divisions d’opinions és el que té a veure amb els superherois, i encara més si tenen a veure amb el nostre estimat Batman. Ara que s’ha estrenat Lego Batman: La pel·lícula, el diari britànic Independent ha cregut que és una bona ocasió per valorar les seves adaptacions cinematogràfiques i oferir una llista amb el rànquing de les 9 pel·lícules protagonitzades pel Rat-penat emmascarat, en ordre de pitjor a millor valoració, tenint en compte un criteri (tan qüestionable) com és sumar els vots dels portals Metacritic i Rottentomatoes.
Nosaltres us en reproduïm el resultat, una excusa qualsevol perquè un servidor us ofereixi la pròpia opinió al respecte de cada títol, que, en molts casos, no coincideix com podreu comprovar amb l’original publicat al reportatge. Només us avanço que em sumo a la que ha estat escollida millor pel·lícula Batman de la història… I com que sóc així de xulo, a més hi afegiré una pel·lícula que inexplicablement no ha entrat a la classificació, i així completem el rànquing fins a les 10.
9. Batman & Robin – 19.5
La puntuació ja ho diu tot, però haig de reconèixer que quan es va estrenar en el seu moment no em va semblar tan patètica com en revisions posteriors. Ni amb un repartiment farcit d’estrelles (George Clooney, Arnold Schwarzenegger, Uma Thurman, Chris O’Donnell), Joel Schumacher se’n va sortir. Mereix estar a la cua, juntament amb l’altre horror de la saga perpretat pel mateix director.
8. Batman v Superman: Dawn of justice -35.5
Sé, colla de haters i fariseus, que encara direu que està massa amunt, però què voleu que us digui, a mi no em va semblar tan patètica després de tanta canya que li vau fotre. Ben Aflleck està més que bé en el paper de Robocop, perdó, de Batman, i a més hi ha prou seqüències d’acció espectaculars entre tant misticisme new age. A Zack Snyder, però, algú li ha de dir que no s’agafi les coses tan a pit i, sonretot, que no prengui tanta medicació!
7. Batman Forever -45.5
Per mi, la pitjor amb diferència. I què podíem esperar amb Jim Carrey encapçalant aquest ridícul fílmic, impropi de la saga del nostre superheroi preferit. Val Kilmer i Tommy Lee Jones (que encara es pregunta “què fa un paio com jo aquí?!”) no salven els mobles en aquest despropòsit kitsch que, a més, és d’allò més avorrit.
6. Batman (1989) -70.5
La pel·lícula que va convertir Batman en un heroi d’acció com Déu mana i que ens va impulsar a tota una generació d’adolescents ja madurets a comprar samarretes amb el seu símbol, i com més estretes millor! A Tim Burton li devem molt, però també a Michael Keaton i a Jack Nicholson, que està sublim en un paper de Jocker fet a la seva mida. Bé, i per ser justos, també a Prince, per la seva memorable banda sonora.
Vaig arribar a patir bullying per part dels meus amics i algun prebastard per defensar molt temps, no que aquesta era la meva preferida, sinó el millor Batman de tots els temps… Sí, Víctor, tu també, fill meu! I el temps m’ha donat la raó (veig que ja tinc un ego com el de Bruce Wayne), perquè encara, quan la tornes a veure, comproves que no ha quedat tan desfasada com el primer Batman de Burton, i només pel llenguatasso de la Pfeiffer a Keaton o les escenes del Pingüí gòtic ens continuen semblant magistrals. Visca la foscor!
I Nolan ens va delectar amb una nova saga que reinventava el personatge. Farcida de flashbacks, per fi vam arribar a entendre el dolor i el sentit de la justícia que és inherent a aquest Batrobot ple d’humanisme. El debat aquí es va desfermar entre fans i detractors del director, causant fins i tot cismes entre els bastards. Per mi, 77 de valoració encara és poc.
3. The Dark Knight rises -82.5
Trobo que amb una segona revisió la cosa encara millora més. Tom Hardy, sí, el nostre Mad Max preferit amb el permís de Mel Gibson, encarna aquí un malvat superheroi (l’anarquista Bane) que posa catxondos els de Podem i molts de la CUP. Per preferir, em quedo amb Marion Cotillard o Anne Hathaway, que també brillen en els seus papers.
2. Lego Batman: La pel·licula -87 Ha, ha, ha, ha, ha, ha… Perdoneu que em parteixi de riure, és que m’he pres el mateix que els creadors d’aquesta flipada. Sabeu què? Quan em passi l’efecte ploraré, perquè veig que no anem pas bé i el post-modernisme està guanyant la batalla. Sí, ui sí, moltes referències (per no dir, absolutament TOT és un catàleg referencial) per apuntalar un film hipervitaminat que no dona treva a l’espectador a disfrutar cap segon del que es projecta a la pantalla. Deu ser que no sóc d’eixe món… Els 87 punts són una broma, no, amics?!
OBRA MESTRA. I punt. És juntament amb Unbreakable (El protegit) un dels millors films del gènere que tracten sobre la dualitat existent entre el Bé i el Mal, i fins a quin punt una no pot existir sense l’altre. Heath Ledger, que estàs en el cel, ens va regalar un extraordinari Jocker, tan sinistre com patèticament entranyable.
* Batman (1966) -(87 els meus vots)
La pel·lícula que em va descobrir l’univers Batman (i Robin). Memorablement camp com la no menys extraordinària sèrie plagada de subtileses i guions enginyosos rere les onomatopeies de Bam!, Splash, Sock, Splatt, Blapp, Thunk!… Ells són els inventors de l’esprai antitaurons, que n’aprenguin els de LEGO!!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn