Menú de navegació+

L’Elli i l’Alec han tornat, benvinguts a ‘Broadchurch’!

Publicat el 9 març, 2017 per a Sèries |

A+ | a-

Ens agrada discutir, no hi podem fer més. Habitualment són discussions petites, d’aquelles que serveixen per allargar la sobretaula o per portar la contrària als cunyats. Hi ha persones, que solen acudir a les tertúlies radiofòniques i televisives, que només els hi fa falta un petit detall per començar una discussió i anar creant polèmiques allà on no n’hi ha. En el món de les sèries també ho fem, alguns més que altres, i ens posem a comparar coses i a buscar qui és el millor en un tema i a defensar la nostra posició. Per exemple: només faltaria que algú preguntés quina és la parella de detectius més interessant del panorama televisiu. Evidentment ningú la farà perquè no hi ha color, els detectius Miller i Hardy de Broadchurch són insuperables.

L’aventura americana de la sèrie, Gracepoint, no va tenir el ressò ni la qualitat esperades. Tot i que David Tennant va repetir en un dels papers principals no n’hi havia prou, hi faltava l’altre cinquanta per cent, Olivia Colman. L’aposta d’Anna Gunn va ser un error, tot i l’èxit de l’actriu en el paper de Skiler White a Breaking Bad, entre els dos protagonistes hi faltava la química necessària per crear una història creïble i realista, com l’anglesa. Ara la parella original ha tornat a la tercera temporada de Broadchurch, que explorarà una nova faceta de la societat anglosaxona. Si a la primera la desaparició d’un nen era l’excusa per parlar de pederàstia i relacions comunitàries, i a la segona descobríem els enrevessats camins de la justícia, mentre la culpa i el perdó servien de fil conductor, ara a la tercera, quan només hem vist el primer capítol, ja intuïm que la inseguretat ciutadana i els abusos de poder, tant sexuals com sentimentals, seran els temes principals. El primer capítol és senzillament perfecte perquè tant en Tennant com la Colman ens regalen una complicitat fantàstica, com si haguessin continuat junts durant els quatre anys que han transcorregut des de la primera temporada. Aquests anys els han canviat, sobretot en el comportament, i les relacions dels personatges antics amb els nous que apareixen es construeixen des de la modèstia, sense grans escarafalls, amb la solvència que permet que Broadchurch sigui una de les millor sèries actuals. Només cal posar-nos còmodes al sofà i gaudir de vuit capítols intensos i emocionants.

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.