Ens agrada formar part d’un grup social, a vegades ens hi veiem abocats sense demanar-ho, ja sigui per les circumstàncies de la vida o per raons purament biològiques o familiars. Per tant, podem ser catalans, xarnegos, bastards, culers, homes, dones, burgesos, hipsters i tot un reguitzell de variables que podem, o no, decidir i controlar. Una vegada acceptem què som, decidim si anem a favor del grup o intentem dinamitar-lo, una nova opció. Evidentment la vida ens va canviant i a vegades ens apuntem a la glorificació del grup, ara penso en el dia després del Barça-PSG, i al cap de pocs dies ens és molt fàcil posicionar-nos en contra quan arriba una derrota a la Corunya. Ja ho veieu, la fluctuació en un grup és inevitable i necessària per provocar canvis i continuar evolucionant.
Per molt emocionant que sigui la meva introducció haig de parlar de la sèrie The Moorside (Paul Whittington), de factoria britànica, segell de bona qualitat, de només dos capítols i que explica el cas real de la desaparició de la nena Shannon Matthews l’any 2008, casualment el mateix mes de la desaparició de Madelaine McCann. Aquesta darrera va tenir tota l’atenció mediàtica de a premsa i de la societat de les illes. El fet que la Shannon sigui d’una zona socialment complicada, es defineixen ells mateixos com a «ganduls i borratxos» complica el que es defineix com a empatia, per això no es van tractar de la mateixa manera les dues notícies. Els protagonistes de The Moorside són més a prop de les famílies d’Eden Lake (2008) l’excel·lent film dirigit per James Watkins amb Michael Fassbender i Kelly Reilly en els papers principals, que no pas de la imatge de família ideal, amb una educació carregada de valors universals. El més interessant de la radiografia de l’estat de Moorside és com, a mesura que avança la trama, entens perfectament com han arribat a aquella situació, perquè viuen com viuen i reaccionen d’aquella manera. És el que han après a fer i costa desaprendre quan l’ambient no és el propici. Ens havíem quedat amb la desaparició de la nena, que serveix d’excusa per ensenyar el que és realment important, la reacció dels veïns, la policia i la família davant d’aquesta situació. La família fa com si no hi tinguessin res a veure, amb la indefensió apresa quan aquestes circumstàncies són habituals i per tant no s’hi pot fer res. Venint d’experiències de pèrdua contínua, el fet de perdre una de les filles és una cosa més que no enterboleix la dinàmica habitual. La policia reacciona amb llàstima cap a gent indefensa i activant els protocols sense esmerçar-s’hi gaire. Els veïns són els que agafen el toro per les banyes i decideixen que aquell possible crim és cosa de tots i com els de -Fuente Ovejuna no pararan de lluitar fins a trobar la Shannon. Per aquest motiu viuran l’alegria com a grup de la victòria, la celebraran com es mereix reivindicant el seu territori, però l’alegria a la casa del pobres dura poc i quan arribi la vergonya i la traïció tot es viurà també des de l’emoció més visceral.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1