El Japan Horror o J-Horror és un gènere molt ben vist pels entesos del terror, sobretot perquè dona un toc diferent del que estem acostumats –produccions americanes–, però també pel sentit d’exageració gore que exposa tenint en compte que passa per canals de distribució normals. The Ring (1998), Audition (1999), Ichi the Killer (1999), Battle Royale (2000), Dark Water (2002) i Premonition (2004) en són alguns exemples i tot i que sembla que han parat motors durant aquesta segona dècada del segle XXI, encara ens arriben alguns productes que podem admirar de tant en tant.
I Am a Hero és un film basat en el manga de Kengo Hanazawa del 2009 que ha venut fins a cinc millons de còpies a tot el món i que agafa la moda dels zombis traslladat al país del sol naixent. Recentment adquirit per l’editorial Dark Horse als Estats Units, sembla que els cinc millons es quedaran en no res. Kengo Hanazawa s’ha convertit en milionari, només per haver dibuixar morts vivents al Japó. Una molt bona feina, sens dubte i que ens fa qüestionar la nostra professió dia rere dia.
El film que se’n deriva és la conseqüència lògica del còmic. Dirigida per Shinsuke Sato, el director ha fet un munt de films pel públic japonès des del 1997 i fins i tot ha posat al mercat dos videojocs, el Tekken 4 i Red Ninja: End of Honor. I Am a Hero ens intenta resumir 20 volums de còmic en dues hores i, la veritat, s’agraeix molt, sobretot quan veiem com amb The Walking Dead no s’acaba mai el tema dels walkers per televisió. In-su-por-ta-ble.
Hiperkinètica seria la paraula pertinent si volguéssim resumir el film de Hanazawa. També pandemònium a Tòquio, per ser més exactes. Els espectadors saltem de les butaques des del primer minut, amb una bogeria de monstres sense vida accelerada a mil amb moviments sacàdics estil Linda Blair a l’Exorcista. Tot molt ben portat, encara que siguin zombis, i molt entretingut.
El començament us recordarà el remake del 2004 de Dawn of the Dead. Després seguiran les castanyes. I el final, tot i que és irregular, us omplirà els ulls de llàgrimes, especialment per la ultraviolència que destil·la el director, i que no deixa indiferent a ningú.
I Am a Hero no és per a sibarites ni persones amb problemes de cor o de gota. Tampoc per a membres de la secta mormona de la ciutat de Salt Lake City, capital de Utah i que fervorosament us recomano que visiteu o la fundació Urantia, on entro de tant en tant per veure si segueixen amb la seva deliciosa filosofia d’adoració als àliens. Aneu-hi amb crispetes i un litre de Coca-Cola i truqueu al Col·lectiu Bob Merrick, que us acompanyarà amb moltes ganes, tot i que pot desaparèixer de sobte, ja que es passa el dia viatjant pel temps, com tots sabem al grup dels Bastards, i que ell no ho pot negar per molt que ho vulgui.
N’esteu avisats.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo