Per començar voldria tenir un sentit record per a tots aquells que van abandonar Homeland un cop acabada la 3a temporada perquè la donaven per morta i enterrada. Acabada la 6a… el xou ha de continuar.
Si alguna cosa ens ha ensenyat Homeland temporada rere temporada és que sap reinventar-se com cap altra. Quan la dones per acabada o quan sembla que mostra símptomes de cansament, de sobte introdueix un nou element o un punt de inflexió que encén la metxa capgirant la trama de dalt a baix, i Carrie Mathison i companyia tornen a ressorgir amb força situant-se al primer pla de la genialitat. Homeland continua sent una de les veteranes imprescindibles del nostre temps i, sense cap mena de dubte, una de les 12 hores més ben invertides del panorama serièfil anual.
Homeland s’ha convertit en un apassionant thriller sociopolític perillosament actual. Després d’un parell d’anys fora dels Estats Units, la 6a temporada de Homeland torna a casa per oferir-nos una acurada radiografia de la societat americana actual mostrant les difícils relacions internacionals després de l’11-S, les aliances entre països per controlar els arsenals militars i nuclears, la lluita contra el terrorisme i la xenofòbia, les conspiracions internes al més alt nivell per part d’alguns agents dels serveis d’espionatge i l’exploració i anàlisi dels límits de la llibertat d’expressió, així com la denúncia de la manipulació de l’opinió pública a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
Us sona aquest escenari? Benvinguts a la realitat, benvinguts a l’actualitat. Homeland ens apassiona però també ens incomoda. Ens incomoda perquè mostra la feblesa dels sistemes democràtics actuals. Posa sobre la taula la facilitat amb què es tomba una democràcia i incrementa aquesta sensació que tenim tots plegats des de fa un temps que en qualsevol moment, en qualsevol lloc, tot pot esclatar. Només cal saber encendre diferents focus de crispació en el moment i als llocs adequats juntament amb la manipulació de les masses a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació per encendre la metxa i provocar el caos.
En el seu delit per anar a frec a frec amb l’actualitat, aquesta sisena temporada ha agafat Homeland a contrapeu a l’hora de situar Elisabeth Keane com a presidenta electa dels Estats Units en una clara referència a l’esperada victòria de Hillary, però, veient com ha acabat la temporada, potser encara els ha anat bé per mostrar que de vegades els dolents no són tan dolents (o sí) i els bons no són tan bons.
A partir d’aquí, SPOILERS!!
Acabada l’etapa europea, Carrie torna a casa per fer d’assessora a l’ombra de la nova presidenta electa i Dar Adal (el dolent de la temporada?) inicia una conspiració interna per enderrocar una presidenta que no comparteix els seus plans de política militar exterior. Ell preferiria una figura presidencial més maleable. Amb la inestimable ajuda de Peter Quinn (a qui instal·la a casa seva sabent-se culpable del seu estat), que pot haver perdut facultats físiques però no ha perdut l’olfacte de soldat altament entrenat, Carrie intentarà destapar la conxorxa interna capitanejada per Dar Adal.
Si bé es cert que els 4 primers capítols no acaben d’arrencar, a partir del 5è, amb la introducció de la trama de Sekou Bah, Homeland esclata passant a l’acció i es posa en marxa un apassionant tram final de temporada que culmina amb un gran capítol que destapa la gran conspiració interna, cobrant-se de manera molt dolorosa alguna vida al seu pas, i que, servint-se d’un petit salt temporal, revela la nova cara (fosca?) de la presidenta electa. Una presidenta que mana amb mà de ferro i que inicia una caça de bruixes contra els agents d’espionatge i alts càrrecs del govern que creu que l’han volgut enderrocar. Carrie, en adonar-se que ha estat utilitzada per ser partícip d’aquesta nova etapa, veu que el futur que ens espera es presenta molt fosc i la seva mirada al Capitoli segurament representa la necessitat que té de fer alguna cosa davant la injustícia que Keane està perpetrant davant seu.
Aquesta escena final de Carrie observant de lluny el Capitoli, en què es replanteja la seva militància i el seu futur immediat, preguntant-se si han valgut la pena tots els sacrificis que ha fet fins a arribar on és, enllaça amb una escena pràcticament calcada de Brody observant el Capitoli en el capítol pilot.
Carrie a l’últim capítol de la 6a temporada.
Brody en el capítol pilot
A grans trets, Homeland està dividida en dues etapes. L’etapa de Carrie amb Brody i l’etapa de Carrie amb Quinn. I amb aquest final d’etapa Homeland ens està dient alguna cosa. Estan tancant el cercle. Què ens volen dir? Fi de cicle? És el moment d’obrir els ulls i començar a liderar una revolució? El que segur que ens estan dient és que Carrie no s’estarà quieta…
I final, fins aquí aquesta magnífica 6a temporada, que ha estat brillant tant pel que tanca com pel que promet de cara a la propera temporada, que segur que serà apassionant.
Sembla que els de Homeland estan juganers, així que xalarem!! ‘The show must go on’.
Autor: Fatima Deulofeu
Administrativa i cara visible dels Serveis Socials de l'ajuntament de Blanes. Serièfila i cinèfila per vocació. Dormir està sobrevalorat i la vida social també. So say we all!
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/AlfdeVe
- Facebook: https://www.facebook.com/fatima.deulofeu