De feines precàries n’hi ha a tots els àmbits, desgraciadament. Tota aquella història de poder treballar amb els recursos necessaris, a més d’estar ben pagat i amb llibertat intel·lectual i artística, forma part del passat. Quan nosaltres som els treballadors explotats ens queixem, amb tot el dret, i crec que encara no ens queixem prou. Llàstima que els sindicats també han desaparegut del mapa per defensar-nos i tot plegat està en mans del nous liberals que només miren per la seva butxaca. En canvi, quan nosaltres som els clients ens queixem quan el servei no és l’adequat, des del nostre punt de vista, esclar. Que el cambrer no vagi ràpid i no somrigui és motiu de queixa, i no en fem prou amb l’excusa que fa dobles torns amb un sou minúscul. Quan anem a l’hospital ens agrada que ens atenguin els primers, si ha de passar el metge que passi a primera hora i que al nostre familiar li portin el dinar calent, i tot plegat amb un somriure. Tampoc ens importen quines condicions laborals tenen els auxiliars d’infermeria i els metges i tots els professionals de la salut. No hi ha res que ens fa sentir tan bé com posar una queixa a atenció a l’usuari perquè nosaltres paguem els impostos i hem de ser ben atesos. Només faltaria!
Aquesta és la meva queixa, en forma de post, pels nefastos, infectes, inútils, aberrants, vomitius, insuportables doblatges de les pel·lícules i sèries de televisió. M’és absolutament igual si les persones que fan doblatge… un moment, que paro. Hi ha gent que els anomena actors de doblatge. Actors? Quins ous! Els actors són els que interpreten un paper en un film, per exemple, que a més de posar-hi la veu interactuen amb el moviment, l’expressió facial i corporal, i altres elements que conformen aquesta professió. Ara bé, els que posen la veu en un doblatge ni actuen ni res de res, només fa falta que mireu alguna pel·lícula o sèrie doblada, és igual quines trieu. Us parlaré de dos exemples recents. Abans, però, continuo amb el que havia començat: m’és absolutament igual que els dobladors cobrin poc, que no puguin preparar-se el paper, que hagin d’estar sols a la cabina de doblatge sense ningú per interaccionar, m’importa un pepino de la Lety! Quan pago una entrada al cinema vull qualitat i el que rebo és una estafa. Si els que fan doblatge consideren que estan maltractats que pleguin, que ningú vulgui fer de doblador i així potser, només potser, veurem tot el cinema en versió original. Demano que plegueu tots els actors de doblatge! Cardeu el camp!
Vaig pels exemples. Deixant de banda les sèrie europees doblades al català que s’emeten a TV3 a la tarda, que déu-n’hi-do el delicte que té, no s’entén que pel·lícules filmades en castellà es passin per la televisió pública catalana doblades al català. No cal que us abraoneu sobre meu, ja sé que és un tema de drets d’exhibició que no els permet fer-ho en versió original, ni en el dual de la cadena, perquè ho ha d’estrenar per televisió un canal estatal que hi hagi participat econòmicament. Doncs prefereixo que no es passi la pel·lícula perquè fa pena, molta pena, com per exemple amb films com La soledad (Jaime Rosales). Ara que tothom veu sèries per Netflix feu l’intent de mirar un capítol en versió original i després proveu de mirar el pròxim en versió doblada, notareu el canvi. Si ja era dolenta Iron Fist quan la sentiu doblada la cosa és insuportable. He guardat pel final Múltiple (M.N. Shyamalan), el treball interpretatiu de James McAvoy frega el ridícul quan el doblador intenta donar-hi el seu toc, devia anar molt begut, perquè ha convertit el nen en papissot, fa veu de dona quan no toca i altres aberracions que queden al descobert quan vas a la versió original i t’adones que el treball vocal de McAvoy no té res a veure amb el que imposa el doblador. Sisplau… plegueu de fer doblatge, ens fareu un favor.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1