Fortitude és una petita població de l’Àrtic, hi carda un fred que pela i el millor negoci és la venda de vodka que permet que els seus habitants entrin en calor i xerrin pels descosits. El poble s’enorgulleix de ser el més pacífic del planeta, no hi ha cap crim, ni robatoris, ni assassinats, ni res que s’hi assembli. Ja va quedar demostrat l’any passat que l’estadística hi és per trencar-la, el que no s’esperava és que fos gràcies a unes vespes prehistòriques que amb el verí convertien les seves víctimes en armes mortals. La primera temporada de Fortitude acabava amb el problema solucionat, o això ens pensàvem. Aquell poble tranquil, on no passava res s’ha convertit en una ciutat sense llei, o més ben dit, en una ciutat on impera la llei del més fort.
Wes Craven ja avisava que les segones parts han de ser més sanguinàries, més violentes, perquè l’espectador vol veure augmentat el nivell d’adrenalina del cos. El problema apareix quan per aconseguir aquest objectiu es va en detriment de la trama o del misteri. Això és el que ha passat amb Fortitude. Si ets d’aquells a qui agrada el misteri, no saber què passarà, que vius de la incertesa i de l’especulació del que li passarà a cada personatge, la teva sèrie és la primera temporada de Fortitude. Ara bé, si t’agrada la violència, els caps tallats, els poders sobrenaturals, al màgia ancestral, la bogeria descontrolada, la segona temporada està feta per a tu. Sortosament a la majoria dels bastards ens agraden totes dues coses i, per tant, Fortitude esdevé la nostra sèrie de capçalera.
D’acord que hi ha un grapat de sèries de temàtica semblant en l’univers televisiu, com ara Midnight Sun o Jordskott de les quals ja hem parlat llargament, però possiblement no n’hi ha cap de més valenta. Lluny d’acomodar-se en una història solvent que ja tenia construïda de manera brillant, i sense la intenció de voler perpetuar els protagonistes més estimats, Fortitude no fa concessions a ningú, ni als espectadors ni als seus personatges principals, fa créixer el paper dels secundaris i es carrega el que sigui pel bé de la història. Encara no s’ha acabat la temporada actual però m’estava fent el post a sobre, se m’havia acabat la paciència, i és que se’ns ha acabat la tranquil·litat a Fortitude.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1