Tot semblava que s’havia acabat, que sense les tribulacions d’Alicia Florrick i els seus embolics polítics i familiars no hi havia prou proteïna per mantenir el model de The Good Wife. Doncs s’ha demostrat que sense ella i la pedanteria que l’acompanyava la fórmula millora, i molt, amb l’excel·lent The Good Fight. Michelle King i Robert King, els creadors de totes dues, han sabut recollir el millor de la primera entrega per construir una història molt semblant però amb una diferència bàsica, no han de pagar la hipoteca Julianna Margulies. L’actriu, que va guanyar un Globus d’Or per The Good Wife als inicis de la sèrie, va anar manipulant la trama principal per anar aconseguint més protagonisme, i va arribar a l’extrem de prescindir d’un dels personatges més estimats, la Kalinda (Archie Panjabi) que va abandonar la sèrie per la porta del lavabo. Sense el llast de Florrick la nova The Good Fight pot respirar més bé, sense bombones, a pulmó lliure i amb el pit ben inflat.
Us deia que el matrimoni King havia sabut combinar el bo i millor que ja coneixíem, és a dir, la crítica política, les noves tecnologies i la interpretació de la llei. Deixant de banda els protagonistes polítics ara ens centrem més en problemàtiques globals, com ara l’arribada al poder de Donald Trump, la macroeconomia i el ciberterrorisme, sense deixar de banda problemes més locals com ara la repressió policial enfront dels afroamericans. De fet, aquesta és l’excusa per situar els protagonistes en un bufet d’advocats amb tots els empleats de raça negra que porten els casos de brutalitat policial. Per poder situar la Diane Lockhart (Christine Baranski), la gran estrella de la temporada, només faltava que es quedés sense feina i arruïnada. Quina pena veure una Diane a punt de jubilar-se, comprant una casa a la Toscana amb tot un futur ple de tranquil·litat, pau i amor, quan s’ha d’arrossegar buscant feina i acabar al lloc més insospitat per ella, el bufet afroamericà. Del passat també recuperem uns quants personatges secundaris i emblemàtics, com ara Marissa Gold (Sarah Steele) o Lucca Queen (Cush Jumbo) que aquí agafen més protagonisme, i l’aparició en capítols esporàdics d’antics clients. Dels nous fitxatges en destacaria dos, per una banda Maia Rindell (Ygritte Rose Leslie) en el paper de la nova pupil·la de la Diane, i per l’altra, Adrian Boseman, interpretat per Delroy Lindo, que és un dels socis principals del nou bufet i que és l’encarregat de mantenir l’estabilitat laboral del despatx així com també el bomber que apagarà focs contínuament.
La primera temporada de The Good Fight ha acabat fantàsticament, ha resolt els casos de manera brillant i ha mantingut la trama principal amb el suspens necessari per arribar al final amb una petita bomba que ens fa venir ganes de més. Repetint esquemes i reafirmant el que funciona el matrimoni King ha fet girar una mica més la clau del taller de fer bones sèries, llàstima que no hagin renovat Braindead, la seva anterior aventura, perquè va ser la sèrie més fresca, punyent i gore de l’any passat. Els hi surt més a compte continuar al món de la justícia per anar repassant la situació americana, més enllà d’Alicia Florrick, que si voleu que us digui la veritat, no cal que torni.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1