Grace and Frankie va caure a les meves mans quan es va estrenar, fa un parell d’anys. La sèrie prometia, sobretot pels actors veterans que hi sortien (Jane Fonda, Lily Tomin, Sam Waterston i Martin Sheen), la trama trencadora (els marits de dues parelles amigues s’adonen de la seva homosexualitat ben entrats els 70 anys i deixen les dones per anar-se’n a viure junts) i els episodis curts que sempre passen millor quan un torna d’una llarga jornada laboral.
La primera temporada em va recordar Transparent, però amb una intensitat molt més baixa. Les escenes presumptament còmiques es diluïen ràpidament i es notava que els guionistes estaven encara embastant la història a correcuita, cosa normal en aquests temps de producció audiovisual accelerada.
La sorpresa m’ha vingut aquest any per una recomanació. “La tercera temporada és molt bona”, m’assegura una font de fiar i fora del cercle bastard. Així que vaig per la segona, potable, i passo a la tercera, sorpresa. “Totalment d’acord”, dic a la meva font de fiar, aquesta tercera temporada entra al calaix del millor que s’ha fet aquest any. Entreu, si no, a Rotten Tomatoes. 100% d’aprovat, això es diu aviat.
I és que explotar la sexualitat masculina i l’homosexualitat es deixa ara una mica de banda per donar més protagonisme a les dues actrius principals, que a una edat ben madura decideixen provar amb el sexe més aventurer, a més de dedicar-se a crear una empresa de vibradors que causa furor entre les dones de 60 a 75 anys (Let the Good Vibes Roll!). Les escenes amb Jane Fonda i Lily Tomin promocionant els artefactes a un grup de dones que es reuneixen per fer el te lluny dels seus marits i parlar del seu déu cristià asexuat, la Bíblia sagrada i la mida de les flors de coloraines dels seus respectius jardins no només no té pèrdua, sinó que també és una lliçó de creativitat amb dosis politicoreligioses plena de molta, molta mala llet.
No us en penedireu. Vegeu Grace and Frankie amb la seguretat que la tercera us deixarà més que satisfets. I apa, un proverbi xinès per acabar aquest article: “Gaudeix avui, és més tard del que creus.”
Filosofia pura i ben dura, dura.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo