És ben bé que no hi entenem pas res! Tota la vida buscant contrincants en el món de l’esport o de la política i resulta que la gran batalla d’aquest planeta és entre sensates i sapiens! A qui li importa si un és del Real Madrid o del Barça, si vota Rajoy o Pedro Sánchez, si menja xai o bolets, si gluten o farina de cigrons? Sort que les germanes Wachowski ens han obert els ulls. Mai els estarem prou agraïts per haver-nos mostrat el camí i, d’aquesta manera, tenir converses superinteressants amb la família i els amics. Només falta que algú fabriqui un aparell per poder saber el percentatge que tenim d’homo sapiens, de neandertal i de sensate. Després ja serà l’hòstia!
Per als que no m’hàgiu entès, estic parlant de la segona temporada de Sense 8. Amb l’avançament, patètic, del Nadal alguns vam imaginar una continuació centrada exclusivament en el sexe i poca cosa més, ja que des de la seva alliberació sexual quan van aconseguir ser finalment dones de ple dret, la Lana i la Lilly es deuen sentir amb l’obligació de mostrar que bonica que és l’homosexualitat i que divertit que és ser transgènere. Han demostrat que continuen sent dues de les més grans creadores d’aquests temps, transitant sense problemes per territoris dramàtics, jugant amb l’acció i fent entremaliadures sexuals sense desmerèixer un guió acceptable carregat d’humor i missatge social. Per això Sense 8 ha reeixit després del trist capítol nadalenc, que havia fet baixar les expectatives d’una sèrie que promet avançar amb pas ferm.
Torno a l’inici de tot plegat. Una bona història d’acció necessita un grup de bons i un altre de dolents, per tant, ja tenim els sensates en el paper de superherois i els sapiens com el mal personificat. Tampoc pot faltar algun traïdor en l’assumpte i, per tant, alguns dels sensates volen dominar el món i deixar de banda la pau mundial i la fraternitat amb l’altra espècie. Així d’entrada sembla una pel·lícula de la Marvel protagonitzada pels homes d’en Xavier contra en Magneto. Els paral·lelismes amb el cinema d’acció de superherois hi són presents en tota la temporada, però hi ha afegit el toc d’humor i dramatisme necessari per convertir Sense 8 en una sèrie reivindicable i, possiblement, una de les millors segones temporades de l’any (juntament amb la maltractada Hap And Leonard i Fortitude).
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1