En els últims deu anys s’han anat obrint innumerables investigacions sobre denúncies de pederàstia dins l’Església catòlica. Ja no parlem de casos aïllats i penosos com el que ens explicava el nostre amic quan el tocava el mossèn, sinó d’una verdadera xarxa criminal emparada pel Vaticà que porta a plantejar-nos com és que segueixen funcionant com a ressort espiritual sense que els hagin entrat els de l’Arma dei Carabinieri (els SWAT italians) a la basílica de Sant Pere per posar-los tots a la presó a menjar ranxo, que és el que els pertoca.
Els abusos infantils comesos des de temps immemorials pel catolicisme es poden comparar amb la posició de l’Estat espanyol de no desenterrar els morts de la Guerra Civil i evitar que un exèrcit de buldòzers entrin per la porta gran del Valle de los Caídos per no deixar rastre dels crims feixistes, un absurd que ni aquí, a Alemanya, el país on visc des de fa deu anys, no es pot entendre.
Però tornem al tema. Si repassem la història, el Vaticà no es va mullar sobre els abusos infantils fins al 1983, amb la revisió del dret canònic, en el qual s’incloïa el fet que practicar sexe amb un menor era punible. Evidentment, aquest codi, escrit gairebé 2.000 anys després del naixement de Jesús, no es portaria a terme en la seva totalitat fins al 2001, quan el papa Joan Pau II va considerar que aquesta mena de pràctiques era un delictum gravius, atabalat pels milers de denúncies que li arribaven des dels Estats Units amb el posterior escàndol de l’arxidiòcesi de Boston, representada en el film Spotlight.
Amb el tema dels clergues pedòfils ens hi podríem passar hores. En anglès teniu planes i planes d’informació dedicada als abusos que han portat les Nacions Unides a publicar el 2014 un document del comitè dels drets dels infants denunciant el seu paper de manera explícita i demanant a les seves files total transparència i responsabilitat davant la llei.
The Keepers, estrenada el 19 de maig passat a Netflix, navega durant set episodis en l’assassinat de la monja Cathy Sesnik a Baltimore, ciutat que no només es caracteritza per tenir una altíssima dosi de violència, sinó per ser un dels punts neuràlgics del catolicisme als Estats Units.
A The Keepers descobrim de nou la vergonya de veure l’entramat catolicopolític de Baltimore, tocant, de passada, aspectes conceptuals del documental Making a Murderer, però sense deixar de banda el poder de la cúria catòlica americana, corrupta fins a la medul·la i que juga a obstruir la justícia, com si estigués molt per sobre del bé i del mal.
L’episodi final, colpidor, expressa la frustració dels bons creients que, enganyats per l’engranatge eclesiàstic, s’enfonsen en la desesperació més absoluta. Un no pot més que posar-se a plorar, de veritat. I jo em pregunto: qui, amb una mica de sentit comú, pot encara seguir amb devoció aquest monstre anomenat Vaticà, instigador de tones de despotisme i muntanyes d’horrorosa il·legalitat? Un gran i incomprensible misteri.
“Aleshores s’obriran els ulls dels cecs, i les oïdes dels sords es destaparan.” Isaïes 35:5
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo