Menú de navegació+

‘War Machine’. Sí però no.

Publicat el 2 juny, 2017 per a Cinema | 0 comentaris

A+ | a-

Reconec que quan em vaig disposar a veure Máquina de guerra (War Machine) no estava del tot segur què anava a veure. Sí, sabia que estava protagonitzada per Brad Pitt i que era un film, suposadament, còmic. Perquè ens entenguem, m’imaginava una In the Loop produïda per Netflix.

Doncs bé, després d’haver-la vist em continuo refermant en el fet que els anglesos són els millors a l’hora de fer comèdies intel·ligents (amb permís del gran Stanley Kubrick i el seu Dr. Strangelove).

War Machine ens explica l’ascens i caiguda de Glenn McMahon (protagonitzat per un Brad Pitt canós), un general cèlebre i condecorat, molt estimat pels seus soldats, que és enviat a l’Afganistan per dirigir les forces de coalició i posar pau a un conflicte que ja fa massa temps que dura i que costa molts milions.

War Machine és un altre intent de la plataforma Netflix de sobresortir en el cinema tal com ja fa amb les produccions televisives. Per això s’ha envoltat de gent més que reconeguda a la pantalla gran: els actors Brad Pitt i Ben Kingsley i el director David Michôd. De Pitt podem dir que és el protagonista absolut de la cinta i que crea la caricatura d’un general precedit pels èxits a l’Iraq, amb un gest perpetu a la mà en forma d’urpa i que corre cada matí d’una manera malgirbada. Ben Kingsley, en el paper de president del país afganès, ens ofereix els moments més divertits de la pel·lícula amb les trobades amb el general, i en alguns moments ens recorda el personatge Mandarin que va interpretar per a Iron Man 3. Del director David Michôd, que ens va portar les  magnífiques The Rover i Animal Kingdom, només puc dir que sembla que es perdi en l’intent de fer una crítica social i política barrejant-la amb un humor que, a vegades, és d’un absurd massa absurd per al meu gust.

No voldria donar la raó a aquells que a Canes van dir que una pel·lícula que no es pogués veure al cinema no hauria de guanyar mai un premi. És per això que diposito totes les meves esperances en el director de Snowpierce, Bong Joon Ho, i la seva producció per Netflix Okja. Segur que no ens decebrà.

Autor: Jordi Taulats

Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*