A Els Bastards ens agrada mirar enrere i fer balanç del que més ens ha agradat. Us ho hem reflectit amb el resultat de les votacions de les millors pel·lícules i sèries del 2012. Però no tot és nostàlgia a casa nostra. També tenim la vista posada en el futur més proper i per això us fem cinc cèntims de la ficció que ve.
Si en Marc Bataller us ha detallat recentment quines són les pròximes sèries catòdiques que us poden alegrar la vida, un servidor us avançarà el que s’ha d’estrenar a la pantalla gran en uns quants flaixos.
En primer lloc, i cal estendre la catifa vermella i fer una genuflexió abans d’entrar a la sala, arribarà l’esperadíssima pel·lícula del gran Quentin Tarantino, Django desencadenado (Django unchained). Bé, demà mateix, senseanar més lluny. Es tracta d’un spaguetti–western, però, com passa sempre amb el mestre, el cinema s’imposa al gènere, i els que ja l’han vista la situen a l’altura de Pulp Fiction. Paraules majors! Jamie Foxx, Christoph Waltz i DiCaprio en el paper d’un racista cabró en són els protagonistes.
Alguns m’acusaran de soft, però fa molt bona pinta l’adaptació que té enllestida Baz Luhrmann (Moulin Rouge) del clàssic El gran Gatsby, també amb DiCaprio, Tobey Maguire i Carey Mulligan. Luxe, glamur, fastuositat i 3D oferiran ben segur una visió molt diferent (i agosarada) de l’obra de Fitzgerald. Però segur que molts de vosaltres preferireu xalar amb les noves entregues de superherois; doncs aquestes no us fallaran, si més no a priori. Destaca per damunt de totes El hombre de acero, és a dir: Supermaaan!! Vindrà a ser un Superman begins, aquest cop, però, no firmat per Nolan sinó per un altre crack com és Zack Snyder, que ja va fer de les seves amb Watchmen. El tràiler és bo, molt bo. El vestit de Superman es mereix un altre adjectiu, però no el posaré aquí per no ferir sensibilitats… Pel que fa a Iron man 3, esperem que s’assembli molt més a la primera entrega que no pas a la segona…
Respecte al gènere de la ciència-ficció, que tant ens agrada, tenim moltes esperances posades en Oblivion, que pot ser el retorn del bo i millor de Tom Cruise; After earth, el blockbuster de M. Night Shyamalan que, molt a pesar meu, protagonitzen Will Smith i el seu fill Jaden, i Pacific Rim, amb què Guillermo del Toro farà esclatar en mil i un bocinets els nostres timpans escenificant una batalla entre marcians i robots gegants pilotats per humans. És la 
pel·lícula per la qual va abandonar El hòbbit. Ja veurem. Un altre blockbuster que segur que atraurà milers de fans (adolescents, la majoria) és la seqüela d’Els jocs de la fam, titulada En llamas. Segur que encendrà passions i que Katniss (Jeniffer Lawrence) liderarà el box office de les noves franquícies post Harry Potter. I, en aquest apartat, el dels blockbusters, alguna cosa hi dirà, segur, la nova aposta Disney a l’estil de Pirates del Carib: l’adaptació de les aventures d’El llanero solitario, una vegada més amb Johnny Depp sota la direcció de Gore Vervinski. Els fans dels morts vivents en tindran (tindrem) una dosi amb l’esperada Guerra Mundial Z, protagonitzada per Brad Pitt. I parem màquines. Els fans de Bruce Willis estan radiants d’alegria, perquè arriba una nova entrega de La jungla de cristal, la 5 si no m’equivoco… Un buen día para morir. Yupi-ka yee!
Films nominats a l’Oscar a banda, que aniran arribant aquests dies (no esmentaré el nou film de Steven Spielberg, que espero amb candeletes sobretot en VO, perquè més d’un em saltarà a la jugular), els cinèfils tenen cita obligada amb Hitchcock, en què no només hi ha la gràcia de veure Anthony Hopkins metamorfosat en el mag del suspens, sinó que també descobrirem les ombres del gran Hitch rere els focus de les càmeres. Martin Scorsese també ens té preparada una nova pel·lícula amb el seu actor preferit, DiCaprio (que surt fins a la sopa), aquest cop per traslladar-nos al món de les altes finances. The wolf of Wall Street no deixa de ser, doncs, un film de gàngsters amb corbata. I sé que em tirareu tomates podrides, però què voleu que us digui, tenim ganes de tornar a veure què fa Almodóvar en el gènere de la comèdia, ara que disposa d’una tripulació de luxe per al seu Los amantes pasajeros. Som així de freakies, almenys un servidor.
I perquè no digueu que no som prou bastards, tenim les màximes esperances dipositades en les noves desventures d’Alan, Phil i Stu, el trio de cràpules que se’n va de marxa un altre cop, ara a Tijuana!, en la tercera part de Resacón en Las Vegas (el problema d’inventar-se títols en les versions doblades). Si és tan bona com la primera o em fa riure tant com la segona, em tatuo la cara. Paraula de Tyson.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn