Menú de navegació+

‘Ripper street’: l’ombra de Jack l’Esbudellador és allargada

Publicat el 12 abril, 2013 per a Sèries |

A+ | a-

L’assassí de prostitutes londinenc més famós mai va ser atrapat. Especular sobre la seva identitat ha servit per escriure molta literatura i fer-ne versions ben diferenciades. Des de la novel·la de Robert Bloch, Jack the ripper, passant pel còmic d’Alan Moore, From hell i la seva versió cinematogràfica dels The Hugues brothers, amb Johnny Depp de protagonista, per anomenar-ne unes quantes. A Ripper street, la nova sèrie de la BBC, no hi apareix Jack l’Esbudellador però sí que hi és molt present, tant en el títol com perquè és el sospitós habitual.

L’acció se centra en la comissaria del districte de Withechapel, on en Jack havia comès, fins fa poc temps, els seus crims. Els nostres protagonistes principals són l’inspector en cap Edmund Reid (Matthew Macfadyen) amb poca experiència al barri; el seu fidel ajudant, el sargent Bennet Drake (Jerome Flynn), no gaire espavilat però forçut i amb bon cor, i tanca el trio el doctor forense Homer Jackson (Adam Rothenberg), nord-americà amb un passat misteriós i perillosament aficionat a la beguda i a les dones. Els episodis són tancats, tenen un cas per resoldre, i en els capítols inicials plana l’ombra de sospita d’en Jack, que a mesura que avança la trama va desapareixent, fins que es torna a recuperar en el darrer capítol de la temporada.

Què té d’interessant Ripper street? La seva posada en escena: elegant, discreta i més que correcta. Els seus actors: els tres creïbles, i uns secundaris ben escollits. Els mètodes de treball: no arriben al nivell de Sleppy Hollow, perquè no quedaria bé, però la combinació  d’intel·ligència, destresa, material mèdic, coneixement de física i química, etc. dóna molt de joc a l’hora de plantejar reptes. Els temes investigats: en aquesta primera temporada no es repeteixen casos, veiem venjances, corrupció política, especulació, esclavatge, intoxicacions a gran escala…

En definitiva, estem davant d’un passatemps molt digne, d’un nou Sherlock Holmes menys histriònic acompanyat d’uns Watsons no tan educats ni discrets, d’un producte valent que no fa concessions i que prefereix tramar una bona història a canvi del sacrifici d’alguns dels seus personatges.

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.