Copper suposa la primera producció del canal BBC America, i totes les apostes apunten a que aquesta doni peu a una franquícia carregada d’èxits a la petita pantalla. La bona acceptació dels 10 primers capítols d’aquesta història ambientada al centre de Nova York (a finals de l’any 1860, quan encara no havia nascut la Gran Poma) fa preveure que les properes produccions es convertiran en un punt de referència gràcies a la seva signatura de qualitat. En certa manera podríem dir que Copper és el cliffhanger que servirà d’esquer per a tots aquells que estem enganxats a la televisió.
Copper no acompanya, sinó que persegueix, la història d’un policia d’origen irlandès, Kevin Corcoran (Tom Weston-Jones), un ex boxejador que va participar activament a la Guerra Civil i que entre cas i cas vol esbrinar com va desaparèixer la seva dona i qui va ser el culpable de la mort de la seva filla. És el clàssic antiheroi, combatent al costat equivocat i que ha perdut la sensibilitat degut als cops de la vida. Per aquest motiu, poques vegades ensenya el seu costat sensible, més aviat és despietat i dur, sobretot contra aquells que cometen injustícies. I tot plegat dins una ciutat que comença a caminar carregada de somnis, poder i somnis infinits.
La sèrie podria ser un drama policial a l’ús, ben ambientada i amb un fil conductor que ens trasllada pels diversos capítols fins a un lloc inesperat. Però tot això, que està prou bé, també ho tenen d’altres sèries; així que aquesta vol donar un pas més enllà.
I és que el millor d’aquesta sèrie és el caos que respira, ens mostra el districte de Five Points sense embuts, des dels bordells carregats de meuques sense escrúpols, passant per uns suburbis on es pot respirar la misèria, fins a les cases senyorials d’uns personatges que especulen amb el naixement d’una de les ciutats més importants del món. Per tant, el retrat és poc encoratjador no hi ha discriminació entre els “bons” i els “dolents”, més aviat tots són dignes de moure’s per les tenebres, la diferència està en que hi ha personatges acostumats a viure a l’infern i d’altres no. T’adones de tot plegat després de veure el segon capítol, un dels més truculents de la història i, sens dubte, el punt d’inflexió d’una sèrie que és dura i violenta a parts iguals. Al mateix temps, des dels seus primers moments entenem que qualsevol personatge té possibilitats de deixar-se la pell al final d’un capítol i morir d’una forma cruel dins el teixit social d’una ciutat que creix com una gran teranyina. L’exemple més clarificador d’aquests elements el trobem en una noia d’onze anys que s’ofereix als homes amb gran promiscuïtat i que no dubtarà a utilitzar a Corcoran per aconseguir el que sigui. El més destacat d’aquesta primera temporada és la seva manca de concessions i una violència explícita, bruta i directa, fet que serveix per enganxar-te mica en mica.
Malgrat això, Copper té alguns elements negatius, el primer i el més clar que és inevitable realitzar una comparativa amb Gangs of New York de Martin Scorsese. La història de Bill “The Butcher” Cutting i companyia provoca que ràpidament s’iniciïn les comparacions, les quals no només sempre son odioses sinó que fan mal a la sèrie. I d’altra banda, hi ha diversos personatges que no estan ben definits, o com a mínim no queda clar quines són les seves motivacions. Entre aquests, hi ha els companys de viatge del nostre protagonista i una Franka Potente a la qual li manca perfilar que l’ha portat a fer de “madame” en el bordell més freqüentat de la zona.
Podríem dir que Copper no és una obra mestra, però si que és d’aquelles sèries que lluny d’atrapar-te des del primer sospir, ho fa mica en mica, capítol a capítol. Per aquest motiu, i pels milions d’espectadors que ha aconseguit, els seus responsables ja han anunciat que hi haurà una segona temporada.
