‘American Mary’, el gran film sobre la modificació del cos
Publicat el 29 abril, 2013 per Víctor Gonzàlez a Cinema |
A+ |
a-
Entrevista dels Bastards a les germanes Jen i Sylvia Soska, conegudes com a Twisted Twins, sobre el seu nou film de terror ‘American Mary’.
1. American Mary explica la història d’una estudiant de medicina, Mary Mason, que es troba ficada en el món de la cirurgia clandestina. D’on prové la idea de la trama?
S: Havíem ensopegat amb la modificació del cos uns anys abans el dia dels innocents (a l’abril) sobre dos germans bessons idèntics que havien decidit intercanviar les seves extremitats. Les fotografies anaven acompanyades d’un escrit en què es deia que només els bessons entenien les raons per les quals ho havien fet. Em va esparverar. Per sort, la meva mare ens va ensenyar de ben petites que si alguna cosa et fa por és per manca de coneixement, així que vàrem decidir indagar sobre el fenomen de la modificació del cos i ens vàrem obsessionar. La nostra por es va convertir en fascinació i tot seguit en admiració; davant nostre teníem aquell grup de gent que no tenien problemes per expressar-se tot i les reaccions de por de la resta, sovint experimentant les reaccions inicials que havíem tingut nosaltres. Quan vàrem decidir escriure el guió, aquella mena de pensament estava encara present. Volíem explicar la historia de les aparences físiques i vàrem rebre molta resistència al nostre guió, ja que la gent seguia focalitzada en aquestes desagradables imatges físiques. Per aquest motiu vàrem decidir fer un film visualment atractiu en què s’examina com jutgem els altres segons la seva aparença.
J: La pel·lícula és una analogia del nostre viatge a la indústria cinematogràfica. No se’n parla gaire sovint, però hi ha realment molts monstres en aquest negoci que, per sort, s’estan extingint. Hi ha homes en aquest món que veuen les dones com a accessoris. Vàrem utilitzar la medicina tradicional en comptes de la indústria de Hollywood i la modificació del cos, com a símil dels films independents i la comunitat del gènere de terror. Vàrem lluitar durant anys per actuar coneixent la nostra part de monstres anomenats productors. Quan finalment vàrem entrar al món del cinema com a directores i guionistes esperàvem trobar-nos amb menys, però són pertot arreu. És d’un estrany doble raser. Un home pot ser atractiu, amb èxit, intel·ligent, amb talent i amb integritat mentre que una dona ha de posar tot el seu èmfasi en el seu aspecte físic. No pot vestir de manera elegant per estar presentable sense una envestida de comentaris negatius. A les dones se’ns diu que ens hem de vestir de manera informal per ser preses en consideració. Si una dona la violen, el primer que la gent pregunta és: «Què portava?» És fastigós.
2. Quines varen ser les vostres principals influències a l’hora de fer American Mary?
S: Robert Rodriguez i Carlos Gallardo varen ser, i continuen sent, les nostres més grans influències. Si no fos pels seus grans films i la mentalitat Ten Minute Film School en què comparteixen els seus trucs, ara no estaríem fent pel·lícules. Jason Eisener, director canadenc amb un treball collonut com Hobo with a Shotgun, va tenir una gran influència al nostre primer llargmetrarge, Dead hooker. Els directors que admiro i que m’han influenciat són Clive Barker, Eli Roth, Lars von Trier, Dario Argento, Takeshi Miike, Yoshihiro Nishimura, David Lynch, David Cronenberg, Mary Harron i Kim Ji-woon. American Mary ha begut directament del cinema europeu i asiàtic ja que està focalitzada en la trama i en l’art de fer pel·lícules de terror.
J: El nostre primer film, Dead hooker in a trunk, va ser un homenatge a l’estil grindhouse inspirat per directors com ara Robert Rodriguez, el rei del cinema “fes-t’ho tu mateix”. Quan estàs fent una pel·lícula amb un pressupost ajustat o inexistent has de ser molt creatiu. Amb Dead hooker in a trunk, volíem donar-nos a conèixer i amb American Mary hem volgut ensenyar al món el que realment podem fer. Teníem més temps i més diners, però som increïblement ambicioses i voldríem haver tingut més de totes dues coses. Per sobre de tot, som fans dels films de terror i si mireu atentament, hi ha referències a tota mena de films d’horror i videojocs per tota la pel·lícula; films com ara Inseparables o jocs d’ordinador com Silent Hill. És per això que el cognom de la Mary és Mason, l’heroi del primer joc de Silent Hill.
3. Cannes, Sitges, Toronto After Dark Film Festival. Quina va ser la reacció del públic durant l’estrena del film?
S: La reacció a Cannes ens va deixar parades. Era un passi World Market, que vol dir que la gent entra i surt lliurement sense reacció del públic i poca audiència, ja que competia amb les pel·lícules del festival. Tot i així ens varen mimar amb les reaccions atentes i positives d’un públic que fins i tot es va quedar durant els títols de crèdit al final del film amb una resposta molt respectuosa. Va ser un somni anar al festival i veure que aquell passi no els havia decebut. Toronto After Dark va ser molt especial ja que va suposar l’estrena del film a casa nostra (Canadà), quan tots els actors i l’equip són canandencs, i això era molt important. Va ser una de les millors reaccions del públic de la meva carrera. Em vaig sentir molt privilegiada de veure com la gent reaccionava de manera positiva donant suport al film de la manera com encara ho estan fent. És la gent que ha estat al darrere defensant la pel·lícula la que ha fet que arribés tan lluny. Estic molt agraïda.
J: Tant de bo hagués pogut ser a Sitges, però tenim la sort de tenir amics per tot el món amb qui ens podem comunicar. Em va arribar que el passi a Sitges va anar molt bé i que va agradar molt al públic. Això és el que busca tot director de cine: trobar el públic adient i que entengui la teva feina.
4. Sempre hi ha un fort simbolisme cristià als vostres films. Quin paper hi juga a les vostres pel·lícules?
S: Crec que sempre necessites ser honest amb la teva feina i tenir alguna cosa a la qual et puguis referir per tal que l’audiència senti una connexió amb la història que estàs explicant. També, si ho relaciones amb alguna cosa real, et permet entrar fàcilment en el terreny fantàstic. La Jen i jo mateixa som catòliques; vàrem ser les primeres dones escolanes a l’oest del Canadà. Sóc una gran defensora dels principis d’estimar el teu veí i ser una bona persona. No pots tenir fe sense qüestionar-la, preguntant-te el com i el perquè, explorant els paràmetres morals per veure finalment que tot està a les Escriptures, com si fossin una altra cara de la natura. Quan fem un film, és important trobar una raó per la qual existim, fer grans preguntes o explorar quelcom més gran; és una espècie d’interpretació social.
J: Sylv i jo som catòliques i això deu ser un xoc per molts fans del gènere de terror. Així ens varen educar i va calant en el nostre treball. El nom de Mary té moltes implicacions religioses; Maria, mare de Déu o Maria Magdalena, i hem inclòs també el tema del martiri a causa del nostre coneixement religiós. El món s’ha convertit en un lloc políticament correcte i si no fóssim catòliques no crec que ens n’haguéssim pogut sortir amb els matisos religiosos. Crec que vivim en un temps en què és molt impopular creure en alguna cosa. Qualsevol amb creences és rebutjat i es converteix en l’acudit dels altres. Crec que la fe (qualsevol mena de fe) és una cosa meravellosa. Als films m’agrada la profunditat sense matxacar els espectadors amb els missatges, i això és el que intentem fer amb la nostra feina. Poden ser coses que a la gent li pot passar ja que som la generació del riure enllaunat. A tothom se li diu el que ha de sentir, com ho ha de sentir i amb quina intensitat. M’agrada animar la gent que pensi per ella mateixa i que tregui les seves conclusions. No hi ha res de dolent en aquest pensament sa.
5. Qui us inspira en el món de les pel·lícules de terror? Teniu alguns directors o films preferits?
S: La inspiració em ve dels meus pares. Vàrem tenir molta sort que ens donessin suport i ens encoratgessin tant. Fins i tot quan estàvem interessades en alguna cosa en què ells no hi estaven, hi havia el seu suport al darrere, fins i tot quan érem petites, una edat en què els pares no accepten que els seus fills estiguin interessats en el gènere del terror. No ens varen, ni molt menys, llençar al buit desitjant-nos bona sort, sinó que ens varen educar. Miràvem els films de terror amb la nostra mare i discutíem sobre el que havíem vist. Ella m’explicava com s’havia fet la pel·lícula i encara guardo molt bona memòria de tot això. Fins i tot ara mirem films de terror juntes. Les pel·lícules que m’encanten per la seva originalitat són Eduardo Manostijeras, Audition, Compta amb mi, Antichrist, Desperado, Els caçafantasmes, Suspiria, Hostel 2, Hellraiser, American psycho, Wolf creek, Human centipede 1 & 2, A Serbian film, Manborg, Excision, Martyrs, Hobo with a shotgun, Pieces o New York ripper. Sí, ja ho sé, me’n deixo algunes; estic enganxada als films de terror.
J: N’hi ha tants! Rodriguez i Tarantino són bastant obvis. Eli Roth és meravellós. M’encanta David Cronenberg; és un director que va obrir camí per als canadencs. Els seus films són profundament originals i únics, escapen de tota classificació o definició i això m’encanta. Inseparables és probablement el meu preferit, però també m’agrada el cinema fet en altres països. Crec que Europa i l’Àsia es van donant a conèixer amb films realment fantàstics com I saw the devil i Let the right one in. REC era boníssima. Takashi Miike sempre et sorprèn. Adoro Joss Whedon com a director i escriptor, sobretot per la manera tan provocadora que té d’explicar històries i construir diàlegs i personatges. És simplement un mestre i crec que se’l valora molt poc, tot i que cada vegada menys, sobretot després de l’èxit d’Els venjadors.
6. Guions i projectes de futur? Alguna cosa que voldríeu mencionar?
S: Estem centrades en el nostre pròxim film, Bob, una pel·lícula de monstres amb el nostre equip de Masters FX sota el lema «Hi ha un monstre dins de tots nosaltres, a vegades apareix». Penso que ara, en els films actuals, no trobem efectes que no siguin digitals. Aquest projecte se centra en com els professionals del cinema poden portar l’espectador a un estrany estat psicològic. Tenim molta sort d’haver tingut l’oportunitat de conèixer alguns dels nostres artistes preferits i hi ha com a mínim dos films dels quals volem fer adaptacions per al cinema. Encara no podem dir quins són, però anirem fent el tour aquest any, així que si podem, ho anunciarem sense estar-nos de res.
J: Ens hem associat també amb First Comics per portar els nostres guions a la novel·la gràfica. Des que érem petites sempre hem sigut àvides seguidores dels videojocs i els còmics i és un gran somni fet realitat veure les nostres històries en format còmic, que tindran, a més, la versió del director, cosa que ens fa molt felices. Tenim molts guions i molt poc temps per fer-los tots; sempre estem escrivint. És per això que ara fem una pausa amb el tema de l’actuació i posem tots ens nostres esforços en la direcció, la producció i l’escriptura de guions. Tenim moltes més coses en reserva. Tot just estem començant.
American Mary: The great film about body modification
American Mary (2012): An interview with the film directors, the Soska siblings, aka the twisted twins.
1. ¨American Mary¨ is the story of a medical student, Mary Mason, who finds herself drawn into the world of underground surgery. Where did the idea of the story plot come from?
S: We had stumbled on body modification years before through an April Fool’s prank about identical twins brothers who decided to swap limbs. The photos were accompanied by a write up explaining that only an identical twins would understand why they did this. It scared me. Luckily, my mother taught us early in life that if something scares you it’s from a lack of education about it, so we decided to learn about the body mod culture. We became obsessed. Our fear turned into fascination into admiration – here was a group of people that weren’t afraid to express themselves and were far too often greeted with the same initial reaction we had. When we decided to write the script, the culture was still very much on our mind. We wanted to tell a story about how appearances. We got a lot of opposition to the script because people kept thinking these ugly images just from the subject matter. Because of that we decided to make it a visually beautiful film that examines how we judge one another on appearance.
J: The film itself is very much an analogy for our own journeys in the film industry. It’s something that isn’t often talked about openly, but there are some real monsters in this business. Thankfully I feel they are dying out, but there are men in this business that see women as nothing more than party favors. We used mainstream medicine in the place of mainstream Hollywood and body modification in the place of independent film and the horror community. We struggled for years wanting to act and have met more than our fair share of monsters calling themselves “producers”. When we went into filmmaking as director/writers we expected to experience less of it, but it’s just everywhere. It’s a bizarre double standard. A man can be attractive as well as successful, intelligent, and talented and be a man in full, but a women has so much emphasis put on the way that she looks. You can’t wear a sharp suit dress and make yourself presentable without an onslaught of comments. Women are told to dress down to be taken seriously. If a woman is raped, people ask “what was she wearing”. It’s really disgusting.
2. What were your main horror film influences when making the film?
S: Robert Rodriguez and Carlos Gallardo were and remain our biggest influences – if it wasn’t for their cool films and ‘Ten Minute Film School‘ mentality where they share their tricks, we wouldn’t be making films today. Jason Eisener was a huge influence for Dead Hooker with Hobo with a Shotgun, here was this Canadian filmmaker and his work is fucking cool. My favourite filmmakers that I really admire the work of who influence me are Clive Barker, Eli Roth, Lars Von Trier, Dario Argento, Takeshi Miike, Yoshihiro Nishimura, David Lynch, David Cronenberg, Mary Harron, and Kim Ji-woon. American Mary was hugely influenced by Asian and European cinema because there is such a story focus on the art of horror filmmaking.
J: Our first film, Dead hooker in a Trunk, was an homage to grindhouse style filmmaking. That one was very inspired by filmmakers like Robert Rodriguez, who is the master of “do it yourself” style filmmaking and when you’re making a film on a tight or non existent budget, you have to be very creative. With that film we wanted to get our names out there, with American Mary, we really wanted to show the world what we could do. We had more time and more money, but we’re incredibly ambitious and I would have loved more of both. We are horror fans first and foremost, so if you look for it you’ll see references to horror films and video games throughout the film. Films like Dead Ringers and games like Silent Hill. That is why Mary’s last name is “Mason” after the hero in the first Silent Hill game.
3.Cannes, Sitges, Toronto after dark film festival. What were the audience reactions at the film premiere?
S: The Cannes reaction blew us away. It was a World Market Premiere screening which usually mean people walking in and out of the screening, no audience reaction, poor attendance because it’s playing against in competition films, but we were spoiled by the very full, attentive, and reactive audience. They even sat through the credit scroll and had such kind response afterwards – it was a dream to go to that festival and that screening did not disappoint. Toronto After Dark was very special because it was the Canadian premiere of the film, there’s something very important about bringing your film home especially when the entire cast and crew is Canadian. It was one of the best audience reactions of my career – I felt very privileged to have people react and support the film the way that they have – it’s the people who have stood behind this film that have made it reach as far as it has. I’m very grateful.
J: I wish I had been able to attend Sitges, but we are very fortunate to have friends everywhere and be able to communicate with people across the globe. I hear that the Sitges screening went incredibly well and it was very much loved by the audience. That’s truly what every filmmaker longs for, for their films to find the right audience and people get their work.
4. There is always a strong sense of Christian symbolism in your films. How important is it to you?
S: I feel that you need to have honesty in your work and something you can relate to so that the audience can feel a connection to the story that you are telling. It also allows you to go to fantastical lengths when you have it rooted in something real. Jen and I are both Catholic, we were the first female altar servers in Western Canada. I’m a large advocate about the teachings of loving one another and being a good person. You can’t have faith without questioning it, asking why or how, exploring the moral parameter and I find a lot of those questions get asked in our scripts almost as a second nature. When we create a film, it’s important for it to have a reason to exist, for it to ask a question, or explore something greater, a type of social commentary.
J: Sylv and I are both Catholic which I imagine comes as a shock to many horror fans out there. It’s how we were raised so I imagine that seeps into our work. The name Mary itself has many religious implications, both by way of Mary Mother of God and Mary Magdalene. There is an aspect of martyrdom in the film, too. I feel that it’s something we can include because of our religious knowledge. The world has become a very politically correct place. If we weren’t religious ourselves I don’t think we’d be able to get away with any religious undertones, so to speak. I do feel we live in a time where it’s very unpopular to believe in anything. Anyone with belief in anything is shot down and becomes a joke at the expense of others. I think faith is a beautiful thing, all kinds of faith. In film, I like things to have depth to them without hitting everyone over the head with their messages. That’s what we try to do with our work. It can be something that people can easily miss as we’re the laugh track generation. Everyone’s told what to feel and when and to what extent. I like to encourage people to think for themselves and draw their own conclusions. There’s nothing wrong with a little healthy thought.
5. Who inspires you in the world of horror movies? Any favorite directors/movies?
S: My mom and dad inspire me. We were very lucky to have supportive and encouraging parents. Even if we were interested in something that they wouldn’t necessarily be interested in, they would be cool with it and even from a young age which a lot of kids interested in horror don’t get from their parents. It wasn’t like they threw us in the deep end and said good luck, they educated us. We would watch horror with my mom and discuss what we had seen – she explained the filmmaking process to me and they are happy memories to me. We still like watching movies together. Movies I love are Edward Scissorhands, Audition, Stand by me, Antichrist, Desperado, Ghostbusters, Suspiria, Hostel 2, Hellraiser, American Psycho, Wolf Creek, Human Centipede 1 & 2, A Serbian Film, Manborg, Excision, Martyrs, Hobo with a Shotgun, Pieces, New York Ripper – I love original voices with something to say. I know I’m forgetting some, I’m a horror junkie.
J: So many! Rodriguez and Tarantino are fairly obvious. Eli Roth is wonderful. I love David Cronenberg. He is a true trail blazer for Canadians. His films are deeply original and so unique and they escape classification and definition and I love that. Dead Ringers is probably an obvious favorite. We love a lot of world cinema, I feel Europe and Asia are coming out with the most exciting things in horror like I Saw the Devil and Let the Right one in. REC was great. Takashi Miike is amazing. Joss Whedon is a director/writer I just adore. The way he can tell a story and the characters and dialogue he creates is just awe inspiring. He’s just a master. I feel he’s terribly underestimated, though I imagine less so after the success of The Avengers.
6. Scripts and projects in the future. Anything you would like to mention?
S: We’re focusing on our next film, an original monster movie, partnering with our team at Masters FX, called Bob. The tagline is: ‘There’s a monster inside all of us, sometimes it gets out.’ I think we don’t see practical effects used enough as a part of the story telling, this new project really focuses on what these artists are capable of and how it can bring you into this weird psychological world. We’re very fortunate to have the opportunity to meet some of our favourite artists and there are two films, at least, that we are very looking forward of making big screen adaptations for. I can’t say what they are yet, but we’ll be touring a lot this year, so if you can make it to a convention, make sure that you do!
J: We’re also partnering with First Comics to bring our scripts to comic book life. We’ve been avid lovers of video games and comic books since we were very little and it’s a huge dream come true to see our stories come to life in this way. Also, the comics will be the Directors Cut versions of our films which makes us really very happy. We’ve got so many scripts and so little time to make them all and we’re always writing. It’s the reason we’re taking a step back from acting and putting all we have into our directing and writing and producing. There’s a lot more in store from us. We’re just getting started.
Jen and Sylv
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
