Davant la immensitat de sèries recomanables que ofereix el panorama catòdic actual, encara tenim la sort de descobrir-ne de noves que no deixen de sorprendre’t. L’última que ho ha fet es titula The syndicate, una sèrie marca BBC, escrita per Kay Mellor, que tracta d’un grup de treballadors d’un supermercat d’un barri obrer de Leeds (Anglaterra) als quals toca la loteria. Més d’un en aquest punt ja deu tenir ganes de passar plana, però si té una mica de paciència l’intentarem convèncer que seria un greu error si té ganes de disfrutar d’una de les minisèries més completes de la temporada.
El seu punt de partida argumental és tan senzill com original: a la primera escena, prèvia als títols de crèdit, ja se’ns mostra com aquest grup de cinc treballadors del súper han estat els flamants guanyadors d’una loteria milionària. Responen a les preguntes dels periodistes locals i parlen davant les càmeres d’abast nacional sobre com se senten en haver guanyat i passat de ser proletaris a multimilionaris (és a dir, de ser protagonistes d’un film de Ken Loach a viure un conte de fades de Disney). Els espectadors intuïm que, rere aquells somriures d’anunci de pasta dentrífica, hi ha quelcom que es remou i que esclatarà per demostrar aquella dita que pressuposa que no sempre els diners porten la felicitat, com ben aviat descobrirem… Guanyar la loteria era la part més fàcil.
The syndicate consta de cinc episodis, prou per centrar-se en cada personatge principal i recompondre els preludis o conseqüències d’aquest esdeveniment tan extraordinari amb el qual més d’un de nosaltres hem somiat més d’una vegada (sobretot els divendres quan malgastem quatre euros amb el maleït joc). Narrativament, si bé cada episodi se centra en un personatge, s’estructura una mica a l’estil Pulp fiction, és a dir, col·locant peces en un apassionant trencaclosques, i recorrent del passat al futur per explicar millor el present. Ho fa amb una història dramàticament molt punyent, farcida de fils conductors que s’interrelacionen constantment a partir d’un mcguffin (la loteria) i un succés que ho altera tot (un atracament amb efectes devastadors per a alguns personatges).
Els personatges, entranyables, semblen sorgits d’Eastenders (Gent del barri), com sempre encarnats per actors tan bons i creïbles (una distinció que tenen els intèrprets britànics) que, en comparació, els de La Riera semblen els Pastorets de poble (amb tots els respectes) (…o no). Destaca la presència de Timothy Spall (Secrets i mentides), però la gran sorpresa del nou planter és el Roger Coma anglès, Matthew McNulty, que assumeix un dels papers puntals d’aquest drama que es nodreix de realisme quotidià, trama mafiosa a l’estil Inside men (una altra sèrie imperdible) i, és clar, tocs d’humor british. Per si algú no ho sabia, el “syndicate” del títol es refereix al grup que es forma quan comparteixes la inversió per guanyar una loteria.
I quin és el nostre premi? Doncs que ja se n’hagi emès fa poc una segona temporada, amb la mateixa estructura i aquest cop ambientada en un hospital.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn