L’evangeli. No se li coneix a George R.R. Martin la vocació apostòlica de C.S. Lewis però en les grans sagues èpiques d’occident la bíblia és una influència inevitable. I ja que en parlem, una escena terrorífica que sempre em ve al cap en aquests casos és l’execució (decapitació, més ben dit) de Joan Baptista a mans d’Herodes per complir un petit capritx de la seva filla Salomé, ferida d’amor. Recordeu com lliuren el cap ensangonat de Joan a la princesa en una safata d’or en un banquet! Sensacional. Quines històries que ens explicaven als nens! I diuen que la televisió fa mal. Així, tot i que Mysha significa mare, jo ho tradueixo com a Messies. Al final, doncs, a la llunyana Yunkai no veig Daeneyris, veig Jesucrist fent el sermó de la muntanya al davant d’una multitud de pobres i esclaus al costat mar de Galilea. El veig (la veig) caminant entre ells, deixant-se tocar, deixant-se elevar… “El meu regne no és d’aquest món”. I tant que no. Cap a Westeros!
El bé i el mal. Remuntant-me a les meves mal païdes ensenyances cristianes també em trobo en una cruïlla interessant observant dos monstres ben diferents: Twin i Tyrion. Transportat a la meva era, el nostre nan preferit podria ser ben bé com molts de nosaltres, un jove que frueix bàsicament amb les drogues, el sexe i el rock n’roll, activitats totes mal vistes (sinó directament prohibides) pels guardians de la moral que podeu identificar al nostre voltant. Però compte! Tyrion és des del principi l’únic que lamenta la forma miserable amb què el seu tutor assassina els enemics. Twin ho fa, és clar, en nom d’una causa major. Sempre hi ha una causa major. Últimament, de fet, estem rodejats de senyors ben mudats i amb cara seriosa que actuen exactament com l’avi Lannister.
Violència de gènere. “La maté porqué era mío”. És el que pensa Ygritte en el seu esperat retrobament amb Jon. El nostre cor s’afebleix per moments i ens imaginem una abraçada de reconciliació. Però no. És una situació d’”estimo molt i t’odio encara més” resolta amb gran elegància perquè les fletxes ja no les llença Cupido. També ens hem de consolar (per dir-ho d’alguna manera) amb el bateig de sang d’Arya. No hi ha gens d’heroisme ni d’èpica en el llarg camí cap a la venjança. Queda clar que matar potser no et fa sentir millor, però almenys et fa sentir alguna cosa. (NdA: aquesta cita és meva, això ho dic pels cabrons del copiar y pegar que me les roben 🙂
No perdem el nord. Quina feinada Stannis. No només has de conquerir el tron de ferro (amb la “caputxeta” vermella) sinó que has de participar en una nova i improvisada temporada de Walking Dead sota la neu. Ànims noi. De fet, l’hereu dels Stark també ha prioritzat la matança de zombies abans que fer via cap a King’s Landing. Així doncs, malgrat la complexitat dels regnes, totes les peces han quedat col·locades en la millor posició possible de cara al partit de tornada, vull dir a la quarta temporada. No patiu, el contracte ja està signat i tancat a pany i forrellat a l’HBO. Jon, Arya, Bran, Jojen, Sam, Gilly, Yara, Jamie, Sansa, Jeoffrey, Tyrion, Shae i companyia us trobarem a faltar. Theon, a tu no.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda