Thomas Harris va crear el psicòpata més interessant de la història, d’això en podeu estar segurs. El doctor Hannibal Lecter apareixia per primera vegada en un paper secundari a la novel·la Red Dragon, portada al cinema per l’irregular Michael Mann a Manhunter (1986) interpretat per Brian Cox, no cal mencionar la darrera versió de El dragón Rojo (2002) de Brett Ratner, 
molt inferior. La fama li va arribar al 1991 amb El silenci dels anyells de Jonathan Demme, amb el paper protagonista per Anthony Hopkins que, a més de guanyar l’Oscar, va crear un model dificil de trencar, amb un posat “english” que ens feia pensar que ningú més podria estar al seu nivell. Des de la meva visió Bastarda el millor Lecter apareix a la pel·lícula Hannibal de Ridley Scoot, amb guió de David Mamet (tots drets!). Hopkins podia mostrar el doctor Lecter en totes les seves facetes: musicòleg, gastrònom, psicòpata i seductor enamorat (no puc oblidar el sopar íntim amb la Clarice – espectacular Julianne Moore).
Aquest any el Doctor Lecter ha fet el salt a la petita pantalla, acompanyat de Will Graham, el detectiu que el detenia a Red Dragon. La sèrie és irregular, arrenca donant tot el protagonisme a Graham, deixant de banda a l’Hannibal. Paulatinament l’entranyable
psiquiatre comença a agafar presència per esdevenir l’eix central de la sèrie. Destaco negativament les voltes de guió innecessàries per arribar a una situació esperada i previsible. L’aparició de psicòpates per farcir fa gràcia, tot i que no afegeix qualitat, i l’ús de personatges “kleenex” que desapareixen sense cap explicació no fa més que deixar de manifest que els guionistes tenien un plat que no sabien com presentar a taula i hi van afegir molta patata fregida. Això sí, culinàriament l’amic Lecter és un crack. L’episodi en que va escollint una recepta per cuinar vísceres i una targeta de visita per saber de qui n’extreu l’òrgan és memorable.
El més destacable és Mads Miikelsen interpretant l’Hannibal. És capaç de fer oblidar a Sir 
Anthony Hoopkins i construir un gran personatge, més manipulador, controlador, despietat, sobri, preocupat, fidel. Llàstima que no s’hagi enamorat, suposo que ho deixaran per més endavant. Després de veure cap a quina direcció havia anat el doctor Lecter, amb la interpretació del francès Gaspard Ulliel a la prescindible Hannibal Rising (2007), estic content de l’aposta per l’actor danés.
Llarga vida al binomi Miikelsen-Lecter!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1