Ja som a l’estiu. És època de platja, piscina, gelats, amanides, gaspatxos i llibres de lectura fàcil. És època de deixar-se caure escarxofats al sofà i empassar-nos-ho tot sense fer preguntes. És època de deixar reposar el cos i la ment.
És per això que des d’aquesta plataforma us convido a veure Under the dome, l’enèsima adaptació a la petita pantalla d’un llibre de Stephen King. Under the dome ens situa a la petita i idíl·lica població de Chester’s Mill on, de cop i volta, es crea una mena de cúpula transparent i impenetrable que deixa atrapats els habitants i visitants d’aquesta població. Paral·lelament, alguns dels atrapats a la cúpula i sense connexió entre ells comencen a tenir una mena d’atacs epilèptics i a repetir la mateixa frase.
Entre els visitants, hi tenim Barbie, un exmilitar que acaba de matar un home seguint ordres d’algun prestador, i Carolyn i Angie, una parella que viatgen amb la seva filla i que sembla que tenen alguna cosa per amagar. Entre els habitants del poble tenim la jove agent de policia Linda, el mossèn Lester i el regidor Big Jim, que tenen alguna cosa entre mans no gaire legal, Julia, l’editora del diari local i dona del pobre assassinat per Barbie, i Junior i Angie, uns adolescents amb problemes de parella.
Fetes les presentacions i amb capítol pilot prou digne, aquesta sèrie no ens aporta res de nou en el món catòdic (o hauria de dir plàsmic, ja que no crec que quedin gaires televisors de tub). No és estrany que tinguem la sensació que estem veient un Lost ja que són els mateixos ingredients: un grup de persones amb un passat peculiar atrapades en una illa/població d’on no poden sortir.
Però Under the dome és d’aquelles sèries perfectes per veure a l’agost, mentre els nens estan cridant al jardí de casa, la dona parlant pel telèfon amb la veïna i la sogra explicant-te l’últim viatge de l’Imserso, ja que t’ho donen tot mastegat, no has de pensar i, si et perds algun episodi, dubto molt que això et faci perdre el fil de la sèrie. L’única pega és que és com el gaspatxo, que et torna, i la sensació no és agradable.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats