Els Oscar si una cosa tenen és que cada any solen generar debat. I aquest any no ens han fallat. Amb tanta diversitat de gustos, discutir sobre quina ha estat la millor pel·lícula ens portaria molt de temps. Per escollir, ens quedaríem segurament entre La red social i Black Swan. I encara ens posaríem d’acord si s’hagués escollit Valor de ley. Però ja sabem que els acadèmics de Hollywood –per això s’ho diuen– prefereixen els discursos acadèmics com El discurs del rei, en què preval més la força de la interpretació que no pas la forma –d’allò més clàssica– o la direcció –al servei del guió.
Però malgrat també podríem arribar a acceptar que El discurs del rei mereix l’Oscar a la millor pel·lícula de l’any 2010 –perquè s’ajusta a tots aquests esquemes que tant agraden a la majoria d’acadèmics votants–, on no passem pel sedàs és en l’apartat de direcció, on apreciem una injustícia més gran.
I és que la gran sorpresa de la nit és que aquesta estatueta hagi anat a parar a mans de Tom Hooper, un autèntic desconegut, que l’únic que ha fet és posar ofici i firmar un més que correcte treball a El discurs del rei. Però, a part d’això, no és que es pugui dir que hagi aportat res com a director, si més no que es pugui destacar. Per altra banda, tots estaríem d’acord que David Fincher, el gran favorit, mereixia millor recompensa per la seva aportació a La red social; pel·lícula de guió –en aquest apartat sí que ha resultat premiat el seu autor, Aaron Sorkin– a la qual deixa una empremta personal sobretot a l’hora de donar forma i ritme a aquesta biografia apòcrifa del creador de Facebook.
És així com el director de les imprescindibles Seven, The game, El club de la lluita, Zodiac, El curioso caso de Benjamin Button passa a formar part d’aquest gran Olimp de cèlebres cineastes que mai no han aconseguit un preuat Oscar. Però, qui no estaria orgullós de pertànyer al club d’Orson Welles, Sam Peckinpah, Robert Altman, David Lynch, Stanley Kubrick, Alfred Hitchcock… i tants d’altres.
Felicitats, Fincher!
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn