Will McAvoy ha tornat més en forma que mai (You’re Welcome America). De fet, sorprèn que torni en forma, perquè la primera escena de la segona temporada és un pla de McAvoy i un contraplà de Rebecca Halliday (esplèndida Marcia Gay Harden), una advocada de la cadena AMC, que l’adverteix ben aviat que tots els implicats en el cas Gènova deixaran de treballar en el periodisme si no hi posen remei aviat. L’aparició d’una Maggie Jordan (Allison Pill) absolutament canviada després d’una estada a Ruanda ens dóna una idea exacta de com han variat les coses a la redacció de News Night. A partir d’aquí comença un flashback que anirà explicant per què hem arribat a aquest punt. Un punt que intuïm que posa els responsables de l’informatiu contra les cordes després de destapar un afer que té a veure amb el Pentàgon i la seguretat nacional dels Estats Units.
Aaron Sorkin crea adhesió i rebuig a parts iguals, però el que sí que se li ha de reconèixer és la fidelitat a un estil que es defineix per un idealisme desmesurat, diàlegs perfectament treballats i un sentit del ritme narratiu a l’abast de molts pocs. A partir d’aquí podem trobar-li molts defectes, com ara la irrealitat dels seus personatges, sempre tan intel·ligents, irònics i ocurrents; la seva diabòlica mania d’allargar les resolucions dels enamoraments dels personatges (Maggie i Jim com a exemple), o les seves trampes ideològiques i narratives.
A The Newsroom, fidel al seu estil, Sorkin pretén reivindicar una manera de fer periodisme, a través de la història d’un grup de gent que vol realitzar el millor informatiu sense tenir en compte els interessos empresarials. Una manera de fer periodisme que no es limita a comprar el discurs de la corporació, que no accepta tot el que li diuen els gabinets de premsa i que no es basa a escriure notícies que a vegades es confonen amb notes de premsa. Un periodisme menys subjecte a interessos i més al servei de l’espectador, el periodisme que suposadament es feia abans i del qual Sorkin és absolutament nostàlgic, una nostàlgia que representa amb el cap d’informatius Charlie Skinner, un veterà periodista que vesteix com els anys cinquanta i que és qui recorda constantment a Will que “el presentadors amb opinió no són cap fenomen nou” però si un fenomen a recuperar.
The Newsroom és un producte 100% Sorkin, potser qüestionable, però fidel als principis d’aquest moralista confés i creador d’arcàdies idíl·liques. Amb aquestes històries no ens pretén ensenyar com és el periodisme, sinó com li agradaria a ell que fos, i, de fet, com li agradaria a l’espectador que fos. Un periodisme més lliure, incisiu i crític, i no un periodisme d’amistats elitistes que pontifiquen des de magazíns d’actualitat vespertina, conduïts per “prescriptors de moral” i governats per “grandes de España” amb excessiva preocupació per decidir i omplir-se les carteres. Perquè, amics, tothom es pensa que pot ser Will McAvoy, però ben pocs ho poden ser.
“Això és News Night, els ha parlat Will McAvoy”
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta