El cinema de terror està acabat. Fa trenta anys, es varen estrenar obres mestres, com Christine, Cujo, The Hunger, Psycho II, Videodrome o Xtro. Ara només es fan porqueries.
Què s’ha estrenat, aquest any? The Last Exorcism Part II? The ABC’s of Death? The Evil Dead? Lords of Salem? Texas Chainsaw 3-D? N’hi ha alguna que se’n salvi? Algú s’atreveix a dir que són mínimament potables? El cinema de terror ha mort i cada vegada que m’arriba a les mans un film del gènere ja bufo. Prefereixo les pel·lícules romàntiques ensucrades amb el típic irreal final feliç. Prefereixo veure en David Hasselhoff a les escenes de Piranha 3D fent el pallasso. Prefereixo deixar de mirar cinema, si cal, i dedicarme a fer ganxet fins al final de la meva vida. Què ha passat? Com és que s’ha arribat en aquest punt? És per la maleïda influència del PP? O són potser tot imaginacions meves?
Avorrit, m’he empassat com he pogut The Haunting in Connecticut 2: Ghosts of Georgia, l’estrena de terror de les sales espanyoles aquest mes d’agost, un film pèssim que va anar directament a vídeo als Estats Units i una absoluta presa de pèl. És la 
segona part de The Haunting in Connecticut, filmada el 2009, i en teoria basada en fets reals i amb unes crítiques devastadores, tot i que aquest sí que es va estrenar en els circuits de les grans sales.
Parlar de la trama és una pèrdua de temps. The Haunting in Connecticut 2 té fantasmes de segona, amagats entre arbres, boscos i jocs de llum digital que els fa en teoria “terroríficament espectrals”. Els guionistes i el director, Tom Elkins, s’hi han esforçat al mínim. La plana web Bloody Disgusting (referència imprescindible per als amants del terror) parla d’un producte d’un sol ús lluny del gènere de terror per fer alguns diners, si es pot. Un insult. Un desastre.
Però no us ho perdeu; ara resulta que es vol fer The Haunting in New York. Jo, personalment, n’estic fart. Si la cosa continua així em dedicaré exclusivament a les sèries i als films clàssics i tancaré definitivament la porta de tot el que s’està fent per cinema.
És que ens prenen el pèl, ja ho dic jo.
Com els del PP.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo