El New York times es va fer ressò del rodatge de The Canyons el mes de gener passat en un article de dues planes. La notícia no només se centrava en els actors principals, l’actor porno James Deen i la ja més que famosa (per la premsa rosa) Lindsay Lohan, sinó en el fet que el guió era de Bret Easton Ellis i la direcció, de Paul Schrader. Amb objectiu telegràfic us faig cinc cèntims de tots ells perquè entengueu una mica més què és el que es pretén amb The Canyons:
1. Lindsay Lohan: El caixet de l’actriu és molt barat des de que ha passat de nena model de Disney a celebrity desequilibrada. Arrest domiciliari per furt, acusacions de consum de drogues i addicció al sexe… l’equip de The Canyons sap que no la poden deixar ni un minut sola. Té pànic de no tenir sempre gent al seu voltant. La paga, 100 dòlars al dia. Poques vegades és puntual (hi ha dies que ni apareix) i durant la seva estada al Chateau Marmont s’escapa de festa durant 48 hores amb una Lady Gaga passada de voltes i fa saltar el pressupost del film amb una astronòmica factura de menjar i alcohol a l’exclusiu hotel de Beverly Hills.
2. Paul Schrader: Guionista de Taxi Driver, Raging Bull i 
American Gigolo. Va tenir un moment àlgid de crítica i públic a final dels noranta amb Affliction. Fa més de deu anys –des d’Autofocus– que no fa diners amb els seus films, i ara, amb The Canyons, necessita un nou impuls a la seva carrera. La idea és bona; en l’era del cinema Ipad es necessita rodar de manera barata però amb acabats de gran producció. Els diners es treuen de donants per Facebook o Twitter, o es demana als seguidors que els deixin cotxes de luxe o cases a 
Malibú per al rodatge.
La seva aposta per Lindsay Lohan està ben pensada. És barata i famosa, i cap productor de cinema la vol, tot i que té un munt de seguidors. A més, el director de Michigan està acostumat a dirigir actors amb molta mala reputació o fins i tot alcohòlics, com quan ho va fer amb George C. Scott en el film Hardcore (1979).
3. Bret Easton Ellis: “People are afraid to merge on highways in Los Angeles.” Aquesta és la primera frase de la novela que el va portar a la fama (Menys que zero) i que encara a alguns ens posa la pell de gallina. Escriptor de referència de la 
Generació X, va sorprendre la comunitat literària amb American psycho, per les seves gràfiques descripcions de violència d’un misògin Patrick Bateman. Les seves quatre primeres novel·les han estat adaptades al cinema. Les tres últimes (Glamorama, Lunar Park i Imperial bedrooms) semblen versions menors del que va escriure de jove. Ara es parla més d’ell pels psiquiatres que el mantenen viu lluny de l’alcohol i les drogues, la seva bisexualitat i una psoriasi crònica que no es pot treure de sobre des de fa anys.
4. James Deen: Potser és el més assenyat de tots; se’l coneix com el veí del costat de casa que fa pel·lícules pornogràfiques. Uns 4.000 films del gènere, 
extremadament responsable i puntual en els rodatges, amb molt de carisma i simpatia, i amb una legió de fans femenines que van des d’adolescents fins a quarantines; ha parlat també a diferents universitats sobre sexe segur. The Canyons és només un pas més en la seva carrera, ja que ha dit que no pensa deixar el porno. En els seus contractes sempre especifica que no fornica amb homes o persones vestides de pallasso, ja que des de ben petit sempre ha tingut una fòbia incontrolada a tot el que s’assembla a un clown.
The Canyons es va estrenar el 2 d’agost als Estats Units.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo