[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=Wet5OM7RR8Q” /]
Música: Bad Things – Jace Everett
Muntatge intercalant escenes de contingut sexual, de rituals pagans i rituals religiosos, de brutícia, de putrefacció, del riu (de fet comencem a dins el riu amb la imatge d’un peix poc simpàtic), dels habitants d’un poble rural, de nens, de quotidianitat. A mesura que avança la intro augmenten les escenes pujades de to i la combinació de fragments en càmera lenta i rapidesa en les escenes, tot es fa més vigorós, més intens.
Curiosament aquesta intro, que en les sis temporades que fa que dura True Blood ha canviat en alguna escena, no reflecteix ni de bon tros la sèrie. Es podria 
assegurar que actualment la intro és el millor moment de True Blood, on la degeneració constant dels personatges i la trama l’han portat a ser un producte entretingut i gràcies. Aquesta portada tenia molt de sentit en la primera temporada, ja que els paisatges són els del voltant de poble de Bon Temps i la presentació dels personatges màgics que hi apareixien, sobretot amb la barreja entre la religió, el vudú i els rituals pagans, amanits amb escenes de contingut sexual força explícit, feien justícia a la capçalera de cada capítol. A partir de la segona temporada hem anat abandonant el vudú i la religiositat, si més no tal i com l’entenem, per entrar en altres dimensions més transcendents. Tan transcendents que no les entén ni el pare que els va matricular, l’Alan Ball. S’ha perdut el sexe, la màgia, el misteri i ens hem quedat amb una lluita entre humans, vampirs, homes llop i fades d’anunci de compreses femenines.
No, no us parlo de Crepúsculo, desgraciadament és el que queda de True Blood.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1