[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=ouTCtwNIYaQ” /]
Música: Carnivale opening – Jeff Beal
Un grup de cartes del Tarot són l’excusa perfecta per fer una ruta històrica en la construcció de la nova Amèrica, les feines dures al ferrocarril, l’aparició del ball com a eina relacional, el paper de l’esport, de la política i també dels dictadors Mussolini i Stalin, els dimonis nord-americans. Les darreres cartes que queden a sobre la taula són les de la representació del bé i del mal, és a dir Déu i Satanàs.
La música caòtica de Jeff Beal ja ens anuncia una sèrie amb contrastos, amb diversos punts de vista, amb molta ambivalència. Les cartes del Tarot tenen un pes força important en una història centrada en un circ durant l’època de la repressió, a final dels anys vint, al sud dels Estats Units. Durant el periple del circ buscant sobreviure, i alguna misteri més, es veuran involucrats en episodis carregats de violència, sexe i maldat. De fet la dicotomia entre el bé i el mal ens és present constantment, sobretot quan ens plantegen una història paral·lela amb un capellà poc ortodox seguit d’una comunitat que el venera. Ara bé, què és el que està bé o malament? Qui ens ensenya el camí correcte? De qui ens hem de refiar? Tal com veiem en aquesta intro el ball tindrà un paper essencial a la sèrie, l’esport hi és present gràcies a un dels protagonistes, i els dictadors, o tirans, apareixeran a cada cantonada. Carnivale només va tenir dues temporades, l’alt cost de producció va fer que l’HBO decidís deixar d’invertir-hi. Els esforços dels seus fans fent pressió a la productora i del seu creador Daniel Knauf per aconseguir finançament no van servir perquè continués. Tot i això, us puc assegurar que és una de les millors sèries que he tingut el gust de veure, us recomano de tot cor fer-hi una ullada al més aviat possible.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1