José Mourinho és el puto amo de les rodes de premsa, això és irrefutable. Domina a la perfecció l’escenari, controla el tempo i dirigeix la mirada de tothom cap on el seu dit apunta, ja sigui cap a l’arbitratge, “la central lechera”, els jugadors o ell mateix.
Al seu voltant, durant l’etapa al Reial Madrid, s’hi van congregar una diversitat d’espècies extraordinària: des dels acèrrims defensors del Punto Pelota fins als enemics impecables que mossegaven l’ham cada vegada que ell volia, TV3 per exemple. Els seus defensors començaven a minvar amb el pas del temps i els detractors creixien exponencialment. A ell semblava que ja li anava bé, com més gent en contra millor, l’odi el feia més fort. Fins i tot va aconseguir que els culers escoltessin les seves rodes de premsa. De fet, tenia més audiència la seva aparició davant dels mitjans que el partit del seu equip i, sobretot, més repercussió. Fins i tot molts merengues recorden més les seves frases o polèmiques que els partits de futbol. L’acte de desviar l’atenció mediàtica per intentar que no ens fixéssim en les mancances del seu treball era vist, per alguns, com una demostració de la seva intel·ligència. L’Albert Serra fa el mateix. Cada vegada que té l’oportunitat de parlar en públic, com ara a Locarno, on ha 
presentat Història de la meva mort, s’erigeix com l’estrella, és el the one. Parla amb menyspreu dels actors, titlla de curts els que no valoren el seu cinema, afalaga el poder dictatorial, crea polèmica i se sent còmode quan rep crítiques contràries, de fet les busca. Mentrestant el seu particular Tomás “Quintana” Roncero el defensa amb dents i ungles, i l’excusa de tot . Ara bé, poca gent veu els seus treballs, per tant, pocs poden opinar sobre el que fa perquè tothom es fixa en la persona, o personatge, ja no sé què és. És difícil separar el seu cinema del personatge, de la mateixa manera que una camiseta blanca ens transportava al savoir-faire de l’entrenador portuguès.
Tot aquest petit circ em genera una pregunta: Por qué? Si en Mou ho feia per desviar l’atenció de les mancances futbolístiques, en Serra ho fa perquè no ens fixem en les seves pel·lícules? Tant dolentes són? Haurem de fer-ne un visionat i opinar? Val la pena o no? Si en Mou era intel·ligent quan ho feia, en Serra és un savi? Massa preguntes per un humil bastard. Espero que entre tots em pugueu respondre. Qui és Albert Serra? És un bon cineasta? Fa bon cinema? Barra lliure de comentaris!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1