El 2000 va sorprendre el film Pitch Black de David Twohy, per la seva estètica, per l’atreviment argumental i, sobretot, pel descobriment de Vin Diesel. L’actor rodava aquell mateix any la primera entrega de Fast and Furious i, molt aviat, es convertiria en el James Bond americà, més semblant al Drago de Rocky IV, a xXx. Tot i que Diesel ha tingut unes quantes aventures fora del gènere d’acció, com ara en l’horrible comèdia Un canguro superduro i el drama mafiós Declaradme culpable de Sidney Lumet, amb interpretacions molt solvents, sembla que només pot treballar quan hi ha patacades. A aquest pas no m’estranyaria veure’l a Los mercenarios. Vin Diesel sempre tindrà el dubtós honor de ser recordat com el soldat Caparzo de Salvar al soldado Ryan, dirigida per l’innombrable.
La quarta entrega de Riddick, després de Pitch Black, Dark Fury (migmetratge d’animació) i Las crónicas de Riddick (2004), se situa en un planeta desconegut amb el nostre protagonista fet pols, intentant recuperar-se d’unes greus ferides. El film es divideix en tres parts molt diferenciades. En la primera veiem el retorn de l’animal Riddick després d’humanitzar-se, fet que li provoca deixar de ser invencible. La segona part és l’enfrontament d’uns caçadors de recompenses (encapçalats per un genial Jordi Mollà) amb un Riddick recuperat, en plena forma. Per acabar, una tercera part calcada de Pitch Black, amb l’aparició de l’antiheroi que ha de salvar a la tripulació i a ell mateix, és clar, d’uns monstres híbrids entre escorpí i alien.
El punt a favor del film és el binomi Riddick-Diesel. Crec que la pel·lícula només pot agradar a fans incondicionals del personatge, perquè com a fans perdonem totes les mancances argumentals, les errades de guió i els patètics efectes especials d’algunes escenes (sobretot quan van en moto).
‘SPOILERS’:
Començo a preocupar-me perquè moltes històries de ciència-ficció acaben amb una nau que marxa amb el protagonista dins, i així deixen la porta oberta a una nova 
aventura. En aquest cas aposto perquè Riddick es trobi amb la nau de Prometheus. Una relació amb Elisabeth Shaw (Noomi Rapace) faria goig de veure. Per acabar, mantinc que les pel·lícules en què apareix un gos i l’acaben matant sempre són millors que aquelles en què sobreviuen. En aquest cas em va fer pena, però es necessitava un revulsiu per fer emprenyar el gran Riddick.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1