L’aparició de Dennis Lehane als crèdits de Boardwalk empire va ser la primera alegria que vaig tenir en veure el primer capítol de la quarta temporada. Lehane, que ja havia col·laborat amb HBO com a guionista de The wire, és l’autor de tres fantàstiques novel·les que han estat portades al cinema magistralment per Eastwood (Mystic River), Affleck (Gone baby gone) i Scorsese (Shutter Island). La incorporació de l’escriptor de Boston no fa res més que sumar talent, un talent que, amb Scorsese, Winter i Van Patten, ja era més que sobrer. Aquests noms se sumen a l’immens repartiment (Shannon, Buscemi, Piazza, K. Williams i Stuhlbarg) i fan de Boardwalk empire la sèrie (al meu entendre) més interessant que es pot veure actualment a la televisió.
De la sèrie n’hem parlat nombroses vegades a ‘Els Bastards’, l’hem elogiada tal com es mereixia i en aquest cas haurem de seguir amb el costum, ja que, un cop vistos els dos primers capítols de la quarta temporada, les virtuts golegen clarament a les carències.
En aquesta temporada, Nucky Thompson perd cert protagonisme, una pèrdua voluntària després de ser brutalment atacat en una guerra cruel contra Gyp Rosetti, Joe Masseria, Rothstein i George Remus en què se salva gràcies a l’ajuda de “Chalky” White i Alphonse Capone. Aquesta guerra li fa veure que la vanitat i la sobreexposició són els grans enemics del gàngster i que el que més li convé és mirar-se l’espectacle des de la llotja del primer pis. Ara és “Chalky” qui gestiona el nou club i Eli, qui exerceix de lloctinent en tots els assumptes referents al tràfic d’alcohol. Nucky perd protagonisme en la trama, un protagonisme que guanyen el misteriós (perdonin la cursileria) Richard Harrow, el líder negre “Chalky” White, l’agent d’artistes Dr. Valentin Narcisse (un pèl histriònic per al meu gust) i l’exagent Van Alden.
Aquesta temporada també intuïm que els personatges històrics com Al Capone, Frank Nitti, Lucky Luciano, Joe Masseria, Dean O’Banion i el recentment incorporat J. Edward Hoover aniran guanyant protagonisme, cosa que farà de Boardwalk empire una mena de crònica ficcionada del crim organitzat de la costa est durant el primer terç del segle XX. Nucky perd protagonisme en la trama, però continua essent el nexe d’unió entre les diferents històries encreuades i entre els personatges històrics i els de ficció.
Una enorme sèrie (no prou acompanyada pels índexs d’audiència) que perdurarà en la memòria com una de les millors obres del gènere negre de la història de la televisió. I recordeu: “Si voleu ser un gàngster a la meva (seva) ciutat, haureu de pagar pel privilegi.”
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta