És molt senzill fer la relació de persones bastardes que ens han deixat el 2013. Aquesta facilitat és gràcies als companys de bloc que han estat molt atents a tots els traspassos amb agilitat i correcció, fent els posts pertinents en el seu moment. Així doncs quasi tots els que apareixen a la llista venen acompanyat del seu corresponent enllaç perquè podeu gaudir del treball de tots els Bastards. Com sempre no hi són tots, només els que s’han considerat més representatius. Al comentaris podeu deixar la vostra llista, ja ho sabeu.
Nagisa Ôshima (15 de gener, 80 anys): El seu èxit internacional va començar a mitjans dels setanta amb la provocadora El imperi dels sentits que segurament va marcar a molts dels bastards adolescents de l’època. Director provocador que semblava que volia crear sempre polèmica, va rebre el seu màxim reconeixement gràcies a El imperi de la passió (millor director al Festival de Canes 1979). També destaquen de la seva obra: Bon Nadal Mr. Lawrence amb les icones musicals Bowie, Sakamoto i Conti, i l’arriscada relació de Charlotte Rampling amb un primat a Max mon amour. La darrera pel·lícula que va dirigir va ser Gohatto el 1999 amb en Beat Takeshi.
Jesús Franco (2 d’abril, 82 anys): L’únic col·lectiu de Girona que entén de cinema és el Col·lectiu Bob Merrick, per això ens va fer el seu particular homenatge al director dels mil pseudònims: No tots els Franco eren dolents, si més no, no del tot
Bigas Luna (6 d’abril, 67 anys): Aquesta vegada em va tocar a mi parlar del gran director català i d’Un Bastard immortal!
Ray Harryhausen (7 de maig, 92 anys): El mestre dels ninots havia de tenir més d’un post perquè el Col·lectiu Bob Merrick havia de dir moltes coses d’ell: El llegat del mestre Harryhausen.
James Gandolfini (19 de juny, 51 anys): El gran Toni Soprano va fer el darrer sopar a la Roma imperial i en Jordi Dorca ens va acostar a la seva figura: Un dels nostres.
Dennis Farina (22 de juliol, 69 anys): Tenim un deute amb el gran Dennis, no el vam recordar quan va morir, i això és inacceptable. Actor secundari de luxe combinava a la perfecció diversos estils: Acció (Snatch: cerdos y diamantes), Guerra (Salvar al soldado Ryan), Comèdia (Get Shorty), Drama (Sidewalks of New York). El seu aspecte físic i la seva fisonomia el van marcar molt, sobretot per interpretar papers de mafiós, encara que normalment acabava atonyinat.
Elmore Leonard (10 d’agost, 87 anys): Molt complicat poder resumir el treball d’aquest escriptor i guionista bastard que tant ens va fer gaudir. Només un grup de periodistes experts podia resumir la seva vida. Escriu el Col·lectiu Bob Merrick: El número 46 d’Elmore Leonard.
Tom Clancy (1 d’octubre, 66 anys): En Victor González ens va fer quatre cèntims de la vida i miracles de l’escriptor americà, patriota com el que més: Tom Clancy i el cinema de Jack Ryan
Paul Walker (30 de novembre, 40 anys): La majoria dels Bastards rondem la quarantena, o la passem, per tant la mort de Paul Walker ens va fer veure les orelles al llop. En Victor González va tancar El monstre dins l’armari.
Peter O’toole (14 desembre, 81 anys) Joan Fontaine (15 de desembre, 96 anys): Ja diuen que un mort en crida un altre. El desembre van marxar juntets dues de les grans icones del cinema Bastard, el primer perquè era un bastard de cap a peus i ella perquè va interpretar alguns dels millors personatges femenins del gènere de suspens. En Vador Garcia-Arbós n’és l’expert: Cruspits per Rebecca i Lawrence.
Wojciech Kilar (29 desembre, 81 anys): Recordat, sobretot, per la relació professional que va mantenir amb el seu compatriota Roman Polanski en films com La novena Puerta, La doncella y la muerte o El pianista. Aquesta darrera obra el va acabar de projectar al món, tot i que tothom coneixia perfectament la seva música gràcies a la magnífica banda sonora de Dracula de Bram Stoker de Francis Ford Coppola, el més difícil era recordar el seu nom. Seves són les partitures de pel·lícules tant antagòniques com La noche es nuestra (James Grey) i Salsa (Boaz Davidson). Per tot això mereix dormir eternament en l’Olimp Bastard.
Esperem que el 2014 no ens deixi tant orfes de bastardia. Si passa aquí estarem per fer-los el merescut homenatge a les figures més importants del nostra univers.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1