Menú de navegació+

‘El único superviviente’ és l’únic que s’ho creu

Publicat el 13 gener, 2014 per a Cinema |

A+ | a-

el unico superviviente, Mark Wahlberg, SEAL, els bastards

Un dels meus primers records d’una pel·lícula de cinema és un d’aquells westerns que passaven els dissabtes i diumenges a la tarda. Recordo estar a casa el meu avi, ell tot concentrat en el film, que ara no en recordo el títol, i recordo una escena en què els indis atacaven un fort del setè de cavalleria i el corneta tocava la típica marxa d’ “a l’atac”. Aquest corneta, que estava en una torre, li clavaven fins a 9 fletxes i no es moria i seguia tocant. Després veies com a un soldat una fletxa l’hi fregava el braç i es moria.

el unico superviviente, Mark Wahlberg, SEAL, els bastardsEl único superviviente (Peter Berg) m’ha fet recordar aquesta escena. La història, basada en fets reals, ens narra la incursió que fa un grup de quatre SEALS (tot patriotisme i companyerisme) a l’Afganistan per capturar i matar un talibà dolent, molt dolent. La introducció i els primers 50 minuts ens expliquen l’entrenament a què se sotmeten i el bon rotllo que tenen aquests superhomes. La resta de les dues hores que dura la pel·lícula són tot trets, bombes, morts, salts per barrancs, caigudes, autocuracions i apunyalaments.

Dic que m’ha recordat l’escena del western perquè d’acord que estan molt ben entrenats, que tenen unes capacitats de supervivència inhumanes, però d’aquí al fet que els disparin a al peu, els facin volar quatre dits de la mà, un altre tret a l’estómac, un altre a la cuixa, caiguin per un barranc i vagin rodolant metres i més metres avall, xoquin amb l’esquena contra roques i aturin la caiguda encastant-se contra un arbre, i tot passi a la mateixa persona… i després s’aixequin i corrin i disparin… Va, home, va! Que els SEALS són militars, no Supermans!

A banda d’això, que no s’ho creu ni Jesulín de Ubrique (i això que es creu bon cantant), aquest film és un bon entreteniment per passar un parell d’hores sense fer anar la neurona que em resta. Mark Wahlberg continua en la seva línia de fer films d’acció, on el guió no importa i l’únic objectiu és fer calés.

 

Autor: Jordi Taulats

Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards