Les expectatives creades per True detective, la nova aposta del canal televisiu HBO per aquest 2014, eren tan altes que feien que al seu entorn hi sobrevolés aquell risc de decebre que tantes vegades incorporen sèries amb una aura d’èxit com aquesta. Però un cop vist el pilot, ja podem treure la paraula decebedora dels adjectius que han d’acompanyar aquesta sèrie magistralment interpretada per dos grans del cinema com Matthew McConaughey i Woody Harrelson. De fet, aquest repartiment era el seu principal reclam, però no l’única qualitat a destacar.
True detective és una sèrie policial i, com a tal, ens remet a altres propostes del gènere (per exemple, Homicide, del mestre Simon), però només ens hi remet de manera tangencial, perquè tant per la seva estructura narrativa com per la seva atmosfera (magistralment captada per una excel·lent fotografia d’Adam Arkapaw), la sèrie esdevé un producte televisiu diferent i sorprenent.
La sèrie consta de 8 capítols en els quals es ressegueix la història de dos detectius (Rust Cohle i Martin Hart) que persegueixen un assassí en sèrie a Louisiana al llarg de 17 anys. La narració transcorre a partir de testimonis dels detectius i de diferents flashbacks. Just començar el pilot veiem els dos interrogatoris que es realitzen als detectius 17 anys després de l’homicidi amb caires satànics que es va produir. Cadascun d’ells mostra el seu punt de vista sobre el crim, però mentre que a Cohle (McConaughey) se li pregunta més sobre el crim en concret, a Hart (Harrelson) li incideixen més en la relació i en els comportaments del seu company. Ens trobem, doncs, en una mena d’efecte Rashomon en el qual se’ns narra un únic fet des de dos punts de vista, i tot acompanyat d’uns flashbacks molt efectius. Tota aquesta estructura i trama se’ns presenta envoltada d’una fotografia i una ambientació excel·lent; el director de la sèrie, Cary Fukunaga, hi dóna una pàtina onírica reflectida sobretot en la manera que té de mostrar-nos els paisatges de Louisiana, que en alguns moments m’ha recordat vagament l’esplèndida The assassination of Jesse James by the coward Robert Ford.
Matthew McConaughey i Woody Harrelson mereixen un capítol a part: a banda de la credibilitat i versemblança que amb la seva interpretació donen als diàlegs dels interrogatoris, tots dos tenen l’habilitat de deixar entreveure una pàtina de misteri en els personatges que encarnen, i aquesta habilitat fa que l’espectador dubti de la fiabilitat dels arguments que donen els dos protagonistes. Una altra habilitat important és la d’interpretar els personatges en 17 anys de diferència, una dificultat afegida que el talent els permet esquivar.
La intenció de l’HBO és que cada futura temporada de la sèrie relati un cas completament diferent i que els seus protagonistes siguin actors diferents, una altra originalitat que presenta aquesta sèrie, que, al meu modest entendre i en espera de nous capítols, serà una de les grans d’aquest 2014. No se la perdin.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta