El 17 d’aquest mes es va estrenar la nova sèrie de la NBC Believe. Amb l’empenta que un dels seus creadors i director del capítol pilot és Alfonso Quarón, el flamant guanyador de l’Oscar a la millor direcció per Gravity, i un dels seus productors és l’omnipresent JJ Abrams –gairebé és impossible veure una sèrie en què no aparegui el creador de Lost d’una manera o una altra–, aquesta sèrie venia amb moltes expectatives. Però no us deixeu enganyar pels noms de famosos, que si heu vist la sèrie Touch es pot dir,si no és que canvia de cop, que ja heu vist Believe.
I és que mentre anaven passant els minuts no feia més que créixer la idea que ja havia vist aquesta història. Repassem els punts en comú de les dues sèries:
La història
Basant-se en la teoria del caos, que diu que el batec d’una papallona a Austràlia pot causar un tsunami al Japó, Touch ens explicava les aventures de Martin Bohm per resoldre les complicades pistes que el seu fill autista, per mitjà de seqüències numèriques, li deixava per tal de solucionar les vides de diverses persones repartides per tot el món, mentre eren perseguits per una corporació que volia fer-se amb la capacitat predictiva de Jake Bohm. A Believe, Bo, una nena amb poders psíquics i el seu protector (?), un fugitiu del corredor de la mort, són perseguits per un magnat obsessionat a aconseguir Bo en benefici propi.
Els protagonistes
Mentre que a Touch teníem de protagonistes Jake Bohm, un nen autista capaç, a través de seqüències numèriques, de predir el futur i poder-lo canviar, a Believe tenim Bo, una nena amb capacitats telequinètiques i empàtiques. Els altres protagonistes són els protectors dels nens: Kiefer Shuterland (24) feia el paper de pare amatent del seu fill a Touch i Jake McLaughlin (A la vall d’Elah) és un pròfug de la justícia contractat per protegir la nena a Believe.
Els dolents
Els perseguidors de Jake Bohm de Touch eren un grup d’empreses interessades a aconseguir la capacitat del nen per tal de predir els futurs canvis en els mercats econòmics mentre que el perseguidor de Bo de Believe és un empresari milionari que mentre recull un premi humanitari encarrega la mort de la nena.
Els sicaris
En aquest apartat l’únic canvi és el gènere. A Touch teníem un fervent seguidor d’una ideologia catòlica, molt capacitat per utilitzar diverses armes, a Believe ens trobem amb una dona experta en arts marcials i amb el suport dun gran equip tecnològic. En tots dos casos els personatges estan marcats per una càrrega psicològica molt forta.
Els defensors
A banda dels Kiefer Shuterland i de Jake McLauhlin, els dos nens protagonistes tenen l’ajuda d’altres persones: en el cas de Touch era la psicòloga Clea Hopkins, interpretada per Gugu Mbatha-Raw (Spooks), i en el cas de Believe aquest personatge recau sobre Delroy Lindo (60 segundos), en el paper de Winter.
I ara repassem el punts diferents de les dues sèries:
…
I un cop repassats i fent una valoració només dels dos primers episodis, ens trobem amb una còpia exacta, canviant habilitats i protagonistes, d’aquella sèrie de fa un parell d’anys i que només va tenir dues temporades. Sí, jo sóc dels primeres que dic que a una sèrie has de donar-li 4 o 5 episodis, però si no canvia de rumb radicalment, em sembla que serà una de tantes que queden a l’oblit. Hi podem creure o no, però el que no podem fer és perdre el temps amb refregits, per més noms que hi hagi al darrere.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats