Divendres 21 de març a la nit el cinema Truffaut de Girona, gràcies als amics de l’Acocollona’t, estava a rebentar per veure els darrers treballs d’un grapat d’autors gironins plens d’il·lusió i de talent. Ha quedat molt bé això, no? Va! Ara en sèrio. Tothom es veu amb cor de fer cinema, i ho dic en un to positiu perquè el cinema necessita renovació constant, d’aquesta manera els que en gaudim tenim més per triar i remenar. L’única cosa que els falta són diners. Les sessions com les de divendres serveixen, a més de mostrar els resultats de dies i dies de feina dura, per demanar diners o justificar els que s’han rebut. Per tant cadascú va fer el seu paper, uns ensenyant el producte per l’imminent Verkami, els altres dient que ho han fet sense pressupost perquè la imaginació i la inspiració no costa res, i d’altres que els tocava mostrar la inversió municipal a la cultura des de les beques Kreas de l’Ajuntament de Girona. Anem a pams:
Arrenca la nit amb l’excel·lent presentació de la jornada a càrrec de l’humorista Dani Lagi, que va estar a l’altura de l’acte, m’atreveixo a dir que va sobresortir amb la seva simpatia en un intent de 
trencar l’apatia generalitzada de la sala. Gràcies a ell vam començar el visionat de curts connectats i expectants. A Girona es fa curta es van projectar el següents treballs:
Barracón IV – Tràiler del curt que preparen Jordi Martínez i companyia amb una nova visió de l’univers dels vampirs sense perdre l’estètica més tradicional. Es buscarà finançament amb micro-mecenatge per poder acabar el treball.
Bichos raros – Eva Berenguer va ser la convidada de luxe, que va ensenyar aquest curt que ha participat en diversos festivals de cinema com ara l’Acocollonat o el Festival de Cinema de Girona. Les inquietants imatges dels insectes tancats dins de pots de vidre serveixen d’excusa per qüestionar qui és realment el raret i si la llibertat existeix. Com ja és habitual, Paco Moreno està immens i Cristina Cervià, esplèndida.
Sant Martí – La parella que va parir el film més important de terror a les comarques gironines, Festí de sang, David U. Ruiz i Albert València, presenten el seu nou projecte cinematogràfic: Sant Martí. Es van projectar dos teasers, el primer amb una espectacular escena al bosc amb un slasher híbrid entre Leatherface i Los cronocrimenes, i el segon amb una presentació de personatges, que intuïm que emprenen una road-movie cap a l’infern.
3 noches – Divertida proposta del showman Toni Cors, que explica les reflexions d’un home que no pot dormir i busca estratègies per aconseguir descansar d’una vegada. Dani Lagi n’és el protagonista. Filmació austera, història ben plantejada, amb un monòleg ben aconseguit i que va despertar gran acceptació entre els assistents.
Insider – Miguel Angel Izquierdo és un dels realitzadors actuals amb més talent, sobretot per la capacitat de crear històries senzilles i trepidants amb pocs recursos i que, gràcies al muntatge, manté l’expectació de l’espectador fins al final. Tot i que és molt prolífic artísticament, el plantejament dels seus treballs és molt semblant i arriba un moment que fa la sensació que ja ho has vist abans.
400KM – Filmació excel·lent i muntatge brutal per un curt que el mateix director, Miquel Casals, confessa que ha fet sense cap recurs econòmic i gràcies a la implicació del càmera i els actors. De la mateixa manera que passava en el seu anterior treball, Fundido a negro, la història s’allarga una mica massa i es desinfla l’expectativa, fet que crea un ambient poc propici per a la sorpresa final, que dit sigui de passada, s’ensuma des de fa estona.
Por eso no tengo hermanos – L’ànima de la nit i un dels organitzadors de l’acte va ser Paco Cavero, realitzador tarragoní adoptat 
pels gironins durant un temps i actualment fent fortuna a la capital del reino, va demostrar que evoluciona cap a la perfecció amb bon ritme. El seu millor curt fins ara, això és dir molt perquè els seus treballs anteriors ja eren genials, va fer gaudir la platea del Truffaut amb l’humor i la ironia de la radiografia d’una generació de joves mascles que van més perduts que un avi que ha sortit a buscar el pa i no sap tornar a casa seva (o al càmping).
En fi, una trobada d’amics artistes amb futur, si troben diners, en què ens vam colar alguns bitxos raros per poder criticar sense embuts i sense haver filmat mai res. Quina cara, aquest bastard!
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1