A foc lent
Primer de tot demano disculpes per la meva absència d’aquest blog durant els últims mesos, però ja se sap que la missió d’un bon bastard és incomplir els seus compromisos. Amb tot, l’ansietat per l’arribada de la nova temporada de Joc de Trons, només comparable a la de la meva filla pels nous capítols de Violeta, em va fer comprometre, en mala hora, a blogejar dels capítols de la quarta temporada d’aquest fenomen sobrenatural.
The needle
Comencem pel final, que és quan la cosa es posa realment interessant. Arya Stark continua sublimant l’art de la venjança. La nostra heroïna s’ha convertit en un alter ego femení del Conan de Robert E. Howard, que també va veure de petit com els seus enemics segaven el cap del seu pare. La forma de passar comptes amb el pobre soldat que li va robar la preuada espasa és la senyal que estàvem esperant. Arya ja no dispara innocents fletxes en dianes als arbres. Ara és sanguinària, venjativa i no té escrúpols. En definitiva, una mala bastarda. La seva aliança amb The Hound converteix la parella en els Bonnie and Clyde de Riverlands. Que no me’ls trobi, si us plau, passejant per Sant Daniel. Jamie i Twin Lannister, al seu costat, sembla que facin oposisions al premi Nobel de la pau. A aquest pas follarà més Jon Snow, que ha fet vot de castetad, que els dos Lannisters plegats.
Caníbals
L’altra aparició estel·lar és la de la tribu de menjapersones coneguda com a Thenns. En veure’ls, físicament, la primera imatge que em va venir al cap és la d’un malson recorrent de la meva adolescència: Hellraiser. En qualsevol cas a l’hora d’endrapar deixem-nos estar de Bullis i Cellers, cruspir-se humans, ja siguin enemics o passavolants, és la gastronomia més eficaç en temps de guerra, sobretot a Westeros.
Oberyn Martell
El que faltava pel duro. Un altre príncep o noble amb una única missió a la vida: revenja. S’ha d’admetre, aquest és un sentiment literàriament insuperable. Recordeu el Comte de Montecrist de Dumas? Oberyn no és tan refinat. És assassi, bagasser, malcarat i conspirador. Una gran abraçada des d’aquí al director de càsting que va escollir Indira Varma, la gran Zoe de Luther, pel paper d’Ellaria, la luxuriosa amant d’Oberyn. Una plantofada, en canvi, al canvi d’actor en el rol de Daario Naharis. La imatge de cantant de Poison de Daario en la tercera temporada era impagable.
Dracs
Per acabar, que tampoc em vull fer pesat el primer dia, haig de fer notar als que ja tingueu una certa edat que el comportament dels dracs de Daenerys comença a assimilar-se als dels fills petits o preadolescents que tenim els humans. “Els dracs no es poden domar”, diu Jorah, com si hagués realment alguna diferència entre les feres amb ales i les que mantenim a les nostres cases i els mestres, a les seves aules.
Com sempre això promet, tot i que les expectatives són exagaradament altes i la munió de seguidors és tan enorme que és impossible que ens posem d’acord. Això sí, el dia que decidim unir-nos per envair King’s Landing la fortalesa no ens durarà ni mitja hora.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda