M’agraden les pel·lis d’arts marcials. Sóc devorador de films japonesos i xinesos d’aquesta temàtica. La novia del pelo blanco, Érase una vez en China, La leyenda del luchador borracho, Tigre y dragón, la còmica Kung Fu Sion o els films de Bruce Lee són films que m’han fet xalar com un nen amb una bossa de llaminadures plena.
En poc temps he vist dos films d’aquest gènere: La leyenda del samurai -47 Ronin i Man of Tai Chi, aquesta última actualment en les cartelleres dels cinemes. Aquestes dues produccions tenen una cosa en comú: Keanu Reeves. En la primera ell és l’actor protagonista i en la segona fa de secundari, ja que també n’és el director i és clar, dues coses alhora no pot ser. De fet, no n’hauria de fer cap d’aquestes dues.
No sóc gens fan dels actors que no canvien la cara ni per error, ni dels que actuen de la mateixa manera, ja sigui en un paper dramàtic en el seu màxim apogeu sentimental com en un film d’acció en l’escena de màxima testosterona. Keanu Reeves és un dels màxims exponents d’aquest tipus d’actors. El vaig suportar a Speed, diria que gràcies a Sandra Bullock, me’l vaig empassar a la trilogia de Matrix, més que res per un problema meu que si veig una pel·li i en fan seqüeles i preqüeles les he de veure, tot i saber que no valen ni dos cèntims (he patit molt amb les seqüeles de Pitch black) i ara… no volies caldo, doncs dues tasses!
Pel que fa als films, avui us vull parlar de Man of Tai Chi. El primer film de Keanu és un seguit de coces, cops de puny, salts mortals, kung-fu, karate, tai-txi, judo, kick-boxing i totes les arts marcials que pul·lulen per aquest nostre món tan violent. Tiger Chen és un jove que practica el tai-txi i que, després de veure com el temple del seu mestre on practica l’art marcial està a punt de ser enderrocat per falta de seguretat estructural, decideix acceptar l’oferta de Donaka Mark (Keanu Reeves), un magnat de la seguretat privada que, a les hores lliure, es dedica a celebrar combats d’arts marcials per a gent d’alt nivell econòmic. A partir d’aquí, Tiger Chen entra en una espiral de lluites, cada cop més complicades, i s’allunya cada vegada més de la filosofia del seu mestre i del tai-txi.
Man of Tai Chi és un film entretingut per a aquells que volen passar 90 minuts veient una pel·lícula d’acció i sense preocupar-se per si a mig metratge et truquen al mòbil i et perds 13 minuts, ja que podem dir sense por que algú hi estigui en desacord (si no és que l’Àngel Quintana la va a veure), que el guió brilla per la seva absència. Una última cosa, que fa desmerèixer la resta d’escenes d’acció, és el combat final entre Tiger Chen i Donaka Mark (no, no poseu el crit al cel que si no us imaginàveu que passava això és que estàveu mirant Bambi). Si a la resta de combats s’exhibeix una velocitat de moviments impressionant, en aquest últim combat es fa impensable que Tiger no pugui ventilar-se Donaka en 15 segons, ja que aquest últim es veu lent, molt lent!
Ras i curt: Reeves, dedica’t a fer ganxet, papiroflèxia, puntes de coixí o col·lecciona bigotis de gat, però allunya’t de les pantalles, sisplau.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats