Quan vaig veure la promoció de The Killing vaig pensar que feien una versió de Twin Peaks, la sèrie de culte de David Lynch estrenada a la dècada dels noranta. L’anunci de totes dues era el mateix: “Qui va matar…?”, només canviant Laura Palmer per Rosie Larsen.
D’entrada, em posiciono en contra d’aquests experiments, perquè majoritàriament en surto escaldat. El nivell de Twin Peaks és tan alt que qualsevol intent de voler assemblar-s’hi és un error. I The Killing no enganyava, es volia assemblar a l’original fins i tot en el cartell.
Realment la història comença igual: una noia del poble ha desaparegut i la troben assassinada. Alguns detalls idèntics: que ella estigui lligada, molla d’aigua, que descobreixin que té algun amor desconegut als afores, que un dels sospitosos sigui el pare, que hi hagi una història implicada de corrupció política… Massa elements que fan pensar en “l’homenatge” a la sèrie del mestre Lynch. Una de les diferències més significatives és, a més de que no hi ha elements paranormals, la figura del policia. A Twin Peaks el grandíssim Agent Cooper ens portava per camins de paranoia i de misticisme, mentre que l’agent Sara Linden condueix la investigació des de la raó més pura i la senzillesa. Vaja, igual que l’agent Gundarson de Fargo (Germans Coen, 1996).
Doncs resulta que The Killing és una còpia exacta a una sèrie danesa estrenada el 2007 anomenada Forbydrelsen i que està preparant la seva tercera temporada. Fins i tot comparteixen la mateixa banda sonora de Frans Bak. He pogut visionar uns quants capítols de totes dues i us puc assegurar que no han filmat pla per pla idènticament perquè l’estil nord-europeu no agrada als nord-americans, que si no… I si no em creieu només fa falta preguntar-se pel remake de Déjame entrar (Tomas Alfredson, 2008) , una meravella visual en la versió original sueca i un nou thriller vampíric del piló en la versió americana.
Trobaria arriscat fer una nova versió de Twin Peaks per tot el que implica: crítica constant, nivell altíssim de l’original, comparacions odioses… El que trobo patètic és fer una versió d’una sèrie existent, que s’hi afegeixin connotacions d’un producte televisiu antic i que, a més, no siguis capaç de millorar cap de les dues propostes anteriors. Fa la sensació que els productors de The Killing s’han espremut les neurones de valent per proporcionar entreteniment nou i original als espectadors. Quina matada!!
Com diria el Maleït amic Bastard David Ruiz, “fa temps que res de nou brilla sota el sol”.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1