Presoner
Penseu que esteu en el sofà, tan panxos, i de cop i volta un doll catòdic us xucla amb una potència descomual i us planta, ai las, enmig de la vostra sèrie preferida. Hi ha qüestions que s’han de respondre ràpidament. Quin personatge sou? On esteu? Com actueu? De quina part esteu? Això em va passar dilluns just a les 12 de la matinada, com si fos una crida de la meva fada fosca. Així s’explica el comportament de Podrick, posseït amb màgia negra per la meva pròpia persona. Una vegada, en una altra era, en un altre temps, vaig muntar un cavall i feia exactament la mateixa fila. Malauradament no vaig saltar a la pantalla just quan el nostre Sancho Panza (o Ichabod Crane?) particular va exhibir unes facultats sexuals -diu la llegenda, és clar- desorbitades en la tercera temporada. Aquell sí que no era jo.
La trama
Tot i que en la petita xerrada d’ahir al matí algú -que ha llegit els llibres, quin mèrit doncs, ja em direu- assegurava que es veia a venir de lluny la confabulació masònica entre Petyr Baleish i Lysa Arryn, que és la que dóna sentit a tots els fets que es narren als llibres i a la sèrie des del minut 1 de l’episodi 1 de la temporada 1, haig d’admetre que em va deixar glaçat. Que Petyr s’hagués beneficiat a la germana equivocada des de temps immemorials per regar als seus propis interessos ho podíem intuir tots. Però això és una cosa i l’altra, provocar una tercera guerra mundial a Westeros…
La dansa de l’aigua
Tot i que és emocionant veure com Arya practica l’esgrima amb una elegància que posa la pell de gallina, també queda molt clar que aquest antiguíssim art dels senyors de Braavos i dels enyorats Syrio Forel i Iñigo Montoya està més passat de moda que les pocions del senyor Pycelle.
Plans de boda
L’actitud de Jon Snow contra els traïdors violadors que campen més enllà del mur -gran detall gore en la mort del capitost Karl- i la de Daenerys amb aquells que gosen qüestionar la seva supremacia reial em refermen en la teoria, tan fallida com qualsevol altre- segons la qual seran ells dos els que acabaran regnant (plegats i casats?) sobre els set regnes quan ja no en quedin, això també s’ha de dir, ni les engrunes. Per nosaltres, ho heu d’entendre, és molt important que un bastard -malgrat l’oposició de la Taxidermica (ja ho arreglarem amb acer valyrià si cal)- regni per sobre del bé i del mal.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda