Dir que Louie és una sèrie d’humor per a minories crec que no és exagerat, però sí que ho seria dir que és una sèrie elitista perquè no ho és. Louie és una transgressió del mateix format de la comèdia, ho és formalment i també temàticament amb un humor subversiu difícil de veure a la televisió.
Louie és una mena de ficció realista a on Louie CK (reputat humorista americà) segueix els passos de grans com Larry David i s’interpreta a si mateix, es posa davant de la càmera i actua com algú que podria ser ell mateix però que en realitat és un personatge ficcionat, un monologuista divorciat, amb dues filles a càrrec seu, que intenta tenir una vida plaent tot i les dificultats que aquesta li presenta.
En la sèrie (i seguint l’exemple de la gran Seinfield) hi apareixen també petites parts dels monòlegs (corrosius) de Louie CK al Comedy Cellar, aquests monòlegs a vegades serveixen de fil conductor del capítol, però no sempre és així, la sèrie sembla una successió de vinyetes inconnexes (a l’estil Daniel Clowes), però tot plegat té una unitat subtil, a vegades donada pel monòleg, d’altres per les històries del dia a dia d’un senyor de 44 anys que ha d’intentar més que viure, sobreviure.
Ambientada al Lower East Side de Nova York, un barri que conserva l’esperit de Nova York, Louie és una comèdia naturalista interpretada per un autèntic anti-heroi (pèl roig, calb i gras), però també és una sèrie d’humor i un mokumentary, tot en un.
La sèrie també és el producte que ha fet que Louie CK ressuscites a la televisió (després del fracàs de la seva anterior sèrie Lucky Louie a HBO) i ho ha fet perquè la sèrie desprèn una autenticitat poc habitual, perquè és honesta, crua, divertida, tendra, improvisada, barata i perquè el personatge crea una empatia immediata.
Tots els capítols versen entorn de quatre temes cabdals: l’edat i el pas dels anys i com aquesta etapa vital es compagina amb una sexualitat mal resolta, una responsable paternitat i una feina una mica volàtil (la d’humorista), totes aquestes són les obsessions d’un personatge que es està sol en un món hostil i que demostra en les moltes situacions que es troba que la vida pot ser una gran merda.
Fa 19 mesos Louie CK va decidir descansar de la sèrie perquè hi havia perill que aquesta baixes de nivell, durant aquests 19 mesos l’hem vist a Blue Jasmine de Woody Allen, i a La gran estafa americana de David O. Russell, el dia 9 de maig ha tornat més en forma que mai amb dos capítols i amb moments delirants al més pur estil Louie (l’acudit de Pinotxo que li explica el seu veí n’és un gran exemple). Ara ens queda una temporada per seguir les gestes d’aquest pèl roig, gras i calb que ja el veiem com un amic de tota la vida. Louie ha tornat, ja era hora!
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta