No sóc gaire de comentar jocs de Nintendo, considero que la marca no s’ho mereix. Els problemes que tinc amb la marca de Kioto venen des que Satoru Iwata domina el cotarro. Pels que no sabeu qui es Iwata, seria com el Gaspar o el Domenicali de Nintendo, un paio que es capaç de carregar-se un imperi. Des que aquest senyor ha entrat a Nintendo, ha creat alguna consola destacable (la Nintendo DS) i molts despropòsits (Wii, Wii U, Nintendo 3DS). A part que s’ha tornat una marca totalment prepotent que no escolta ni aficionats, ni premsa, ni thirds parties (estudis aliens a Nintendo que programen jocs per a ells).
Tot i així a Nintendo li queda la mà de genialitat d’algun estudi intern, que podria fer que el plantejament de comprar per exemple una WiiU no sigui un suïcidi. El primer joc que ha fet que no senti vergonya de tenir una WiiU és aquest Mario Kart 8.
Sí que és cert que original no és el joc. De fet, des de fa anys, la paraula innovació no sol estar relacionada amb el software de Nintendo. No obstant tenim un producte entre mans molt cuidat, que agafa el bo i millor de cada anterior edició de Mario Kart i ho plasma en el primer joc rodó de WiiU.
En aquesta nova edició han afegit el concepte d'”antigravetat” que vol dir conduir també per les parets, que l’hi dona un nou punt a la jugabilitat. Us recomano veure algun vídeo d’una partida per entendre perfectament com funciona i a la vegada el joc que aporta a la partida.
Tota la resta és simplement una versió perfeccionada dels altres jocs, com pot ser la customització de vehicles, molt més ítems i ben optimitzats, personatges equilibrats en característiques, circuits molt variats i entretinguts (la millor selecció de la saga).
Un punt a destacar es el multijugador, és sorprenentment divertit; molts jocs de conducció quan entres en el joc online et trobes amb jugadors que van directament a xocar i penalitzen la teva partida. A Mario Kart això no passa, al ser un joc irreverent, les col·lisions són contemplades com una cosa normal i no treuen dinamisme ja que no castiga. I a la vegada poder putejar als altres amb items l’hi dóna un punt extra. Insisteixo, és molt, molt adictiu.
No m’ha agradat que hagin anul·lat els circuits de batalla, de fet per mi aquest mode de joc ha mort sense circuits propis.
Mario Kart és el primer joc que crec que val realment la pena de WiiU, ja que el Zelda era un remake. Un joc molt entretingut, que innova poc, però que perfecciona molt el concepte, fàcil d’apendre i difícil de dominar, que hi dedicareu hores, amb un gran HD, i que compta amb un multijugador molt bo. Un joc boníssim de compra obligada a no ser que no us agradin els Mario Kart.
